DIA 208 – 210Sa Pa esta situada a la provincia de Lao Cai, a uns 1600 m. d’altitut i a uns 350 Km al nord-oest de Hanoi. La provincia esta dominada per la cadena muntanyosa de Hoang Lien Son, que es l’extrem est de la cadena dels Himalayas. Sa Pa viu a la ombra del Fansipan (3143m), la muntanya mes alta de Vietnam.
Sa Pa es un poblet tranquil de muntanya i un famos desti turistic tant per viatnemites com estrangers. La primera impressio que ens va donar va ser d’un poblet excessivament turistic i ple d’hotels per totes bandes...pero de seguida li vam anar trobant el seu encant. A mes, a diferencia de Hanoi la gent es molt agradable i simpatica, cosa que s’agreeix i fa l’estada mes amena.
Als entorns de Sa Pa hi habiten una gran diversitat de minories etniques, concretament uns 24 grups etnics, cadascun dels quals amb la seva llengua i cultura. Els mes nombrosos son els Kinh, els Hmong, els Tay, els Dao, els Nung, els Giay, etc...tot i que tambe n’hi ha de menys nombrosos que son nomes pocs centanars.
La “tranquilitat” d’aquest poblet es veu interrumpuda els caps de setmana quan moltes d’aquestes minories venen a vendre al mercat de Sa Pa....tot i aixi, diariament esta ple de dones i nenes (una mica pesadetes i moooolt persistents) que venen a vendre els seus productes artesanals als turistes. El primer dia fan molta gracia per la seva indumentaria i perque parlen angles...pero...al final, ja acabes una mica cansadet de les seves frases preferides: “you bai fo me” (you buy from me), “promise me”, watsosei (whts your name), wayou crom (where are you from?)...i aixo, tota l’estona mentres passages per alla...En fi, que al final veus a tots els turistes fugint d’aquestes dones. ;-) Tambe hem de dir pero, que n’hi ha de molt maques que et fan riure i passar una bona estona!!!
Un dels dies vam anar a visitar el “Cat Cat village”, el poblet d’una minoria, concretament Hmong, que es troba mes proper a Sa Pa (3 km). Aquell dia mentres buscavem direccions per anar-hi, se’ns van ajuntar dues dones i una nena Hmong (d’aquelles venedores) i ens van voler acompanyar fins al poble, aixi que sense voler-ho vam tenir tres guies durant les tres horetes que vam estar. Ens van tenir tot el cami ben entretinguts, explicant-nos coses seves i de la seva cultura i fent-nos cavallets amb herbes que recollien pel cami...aixi que la visita va acabar sent molt interessant i divertida!!!
Clar que...al final no ens va quedar mes remei que comprar-los alguna coseta a les tres. De fet es el seu truc, t’acompanyen i al final despres de tota la caminada i haver sentit les seves histories, et sents amb el comromis de comprar-los-hi alguna cosa. Aixi que al final vam acabar alla triant, regatejant i envoltats de deu dones mes que tambe ens volien vendre!!! Deu ni do!! ;-)
L’endema vam agafar la moto i vam anar vorejant la vall de Hong Lien, on es pot gaudir de les espectaculars vistes de terraces d’arrosals que cobreixen la vall i els costats de les muntanyes.
Al principi, el dia no ens va acompanyar massa ja que hi havia boira (molt habitual a Sa Pa), pero mes tard va anar clarejant i el verd dels arrossals i els paisatges cada vegada eren mes sorprenents. :-)
Pel cami vam anar parant a alguns poblets com Ta Van (Giay) i Lao Chai (Hmong), on hi vam trobar una gent molt simpatica pero que, com sempre, intentaven vendre’ns tot el que podien. Entre poblets tambe ens vam anar trobant gent i molts nens que ens saludaven molt somrients. Va ser molt xulo!!!
