22/06/10 - VIENTIAN (Laos)

DIA 180 – 186

Des de Vang Vieng haviem d’agafar un bus fins a Vientian. Quan ja era hora de sortit, i despres d’esperar-nos una hora, ens van cancel.lar el bus sense donar-nos cap explicacio, aixi que ens vam veure obligats a agafar un songthaew (una pick up amb dos bancs per seure a la part del darrera) i passar-nos 4 hores ben incomodes de cami.













Vientian tot i ser la capital de Laos es forca petita, molt tranquila, i sense massa coses a visitar. Tot i aixi ens hem hagut de quedar varis dies per demanar el visat del nostre proper desti: Vietnam.

Una de les coses que mes ens van sorprendre va ser la seva modernitat: amb amples avingudes combinant grans edificis i arquitectura d’estil colonial frances. Una bona mostra d’aquesta arquitectura es l’avinguda Lane Xang i el Patutxai, els quals estan construits seguint el model dels Camps Elisis i l’arc de Triomf de Paris.















Despres d’haver vist poblets rurals i remots per tot el nord de laos no ens imaginavem trobar una ciutat amb aquestes caracteristiques. Pero tot i aixo la ciutat mante la tranquilitat i calma que caracteritza Laos, sense massa gent ni massa transit en els seus carrers.













En aquesta ciutat, com no, tambe hi ha un grapat de temples. Els mes important son el Wat Sisaket (el mes antic de Vientian, 1818) i la Stupa budista That Luang (l’edifici religios mes important de Laos i simbol nacional).





















Un dels dies vam anar a visitar el Xiang Khouan o Budha Park (construit el 1958) un parc ple d’escultures dels deus hinduistes i budistes que tot i que no se res de l’altre mon es una de les atraccions de Vientian.


















Com a moltes ciutats un dels nostres plaers ha estat el menjar, ja que a cada ciutat acabem trobant alguna cosa que ens encanta. Aquest cop ha estat una paradeta de bunyols ben be com els que mengem per Setmana Santa. Bonissims!!!! Cada dia n’acabavem comprant una bossa. ;-)














Avui al vespre agafem un bus nocturn cap al sud. Anirem amb un bus amb llits...a veure com van les 11 hores que ens esperen, perque de moment els trajectes que hem fet a Laos han estat ben pesats.

16/06/10 - VANG VIENG (Laos)

DIA 172 – 180

Vam arribar a Vang Vieng despres d’unes 6 hores amb autobus des de Louang Phrabang. Aquest cop el viatge va ser molt mes bo, a mes donat que tot el viatge va ser de dia, vam estar ben distrets amb la meravella de paisatges que hi ha a Laos.














Vang Vieng es un poblet situat enmig de de formacions de pedres, muntanyes, rierols, coves i cavernes i miris on miris els seus paisatges son sumament extravagants. L’encant de Vang Vieng es sense dubte la meravella de paisatge natural que l’envolta: els contrastos entre les planures d’arrosals, les punxagudes i extranyes muntanyes de roca farcides de densa vegetacio, les palmeres que voregen els rius....en fi, un escenari perfecte per pasar-hi uns quants dies...

















Vang Vieng es un dels destins preferits de la gent jove ja que a part d’aquesta bellesa natural hi ha moltes activitats a fer: Kayaking, senderisme, barranquisme, escalada, BTT, moltes coves per visitar, i el “tubing”. El tubing consisteix en baixar pel riu dins d’una camara del neumatic de tractor, deixant que l’aigua et porti.

Un dels dies, per comencar a inspeccionar la zona, vam travessar el riu per un dels pons de fusta decidits a caminar els 6km que hi ha fins la Phou Kham Cave, una de les coves mes famoses dels voltants.














De cami a la cova vam passar per diferents poblets rurals, on la gent era ben simpatica i sempre disposada a indicar-nos el cami.















Just abans d’arribar a la cova, vam tenir una agradable sorpresa al trobar-nos un petit estany d’aigua ben blava en la que no ens vam poder resistir a banyar-nos-hi, especialment amb la calor que feia i despres de tota la caminada....Quin bany mes agradable, i mes amb aquella aigua tan fresqueta. ;-)
















Un cop refrescats vam fer l’ultim tros fins a la cova, una pujada entre roques i arbres que deu ni do...sort en tenies de les canyes de bambu per ajudar-te a pujar!!


















L’activitat estrella que vam fer va ser baixar 17 km pel riu Nam Song amb kayak. Vam pensar que seria una manera divertida de disfrutar de la naturalesa. Tot i que pensavem que seria forca relaxat anar baixant, vam trobar-nos que haviem de remar tota l’estona, a excepcio de les zones de rapis, que eren les mes divertides i les mes tenses tambe...Tot i ser practicament novatos amb els kayaks, no ho vam fer gens malament!! Del grup que que anavem vam ser els unics que no vam volcar!! ueeee!!!

















De les dues coves que vam visitar la que mes ens va agradar va ser la cova del tubing. Aquesta cova esta plena d’aigua i hi has d’entrar per un foradet petit pujat sobre una d’aquelles camares de tractor per desplacar-te per soble l’aigua. A dins la cova ens vam endinsar uns 300 metres, al principi ajudant-nos amb unes cordes i despres nedan, tot i que un tros era poc profund i vam haber de caminar, pero be, almenys vam poder visitar-la ja que en epoca de pluges no sempre s’hi pot entrar. Al fons de la foto podeu veure el foradet pel qual vam entrar.













Donat que Vang Vieng es un desti principalment de gent jove, el poble esta ple de restaurants, hostals i bars amb musica forta al mes pur estil angles. Curiosament en aquest poble no hi ha toc de queda, aixi que hi ha bars oberts fins la matinada. I mes curios encara son les cartes del menu que ofereixen alguns bars i restaurants: porros i infusions d’opi i marihuana, pastissos i pizzes amb bolets magics i maria, batuts de bolets,...en fi, una gran sel.leccio gastronomica local!!! ;-)













Com haureu anat llegint els mercats son un dels llocs que mes ens agrada visitar, i el de Vang Vieng tambe mereix ser anomenat. Gairebe cada dia anavem a comprar fruita, sobretot mangos, pinyes i rambutans...quins farts de menjar mangos que ens estem fent...son una delicia!!! A la foto podeu veure les reserves de fruita que hem arribat a acumular!! No sigui que ens entri gana!! Jeje!!!















El que si que ens tenia ben curiosos cada dia eren les tres paradetes de menjar de l’entrada, en les que venien rates fregides, esquirols, rat-penats, lloros, tortugues, una mena de guineus rares i fins i tot hi vam veure uns llengardaixos que almenys feien un mentre i mig.














Vang Vieng ens ha encantat per les activitats que es poden fer, per l’entorn, la gent, el menjar i per l’ambient tant relaxant que s’hi respira enmig de tanta naturalesa.

07/06/10 LOUANG PHRABANG (Laos)

DIA 168 – 171

Buaaaa per fi estem a Louang Phrabang, quina tortura de cami!!! Vam sortir de Houay Xai a les 5 de la tarda i hem arribat a Louang Phrabang a les 9 del mati. El pitjor de tot ha estat que la carretera era tan dolenta que mes aviat semblava un cami de cabres, aixi que era practicament impossible clucar els ulls. Semblava mentida que un autobus pogues passar per aquells camins de fang, sots i curves...sense caure a trossos.













Aprofitant que hem estat tantes hores a dins el bus hem estat llegint la nostra nova guia de Laos per aixi coneixer alguna cosa mes del pais. Aixi que us en fem cinc centims...

Laos esta obert al turisme nomes des del 1990, cosa que explica que les seves infraestructures encara siguin precaries. Hi ha ben poques carreteres i en mal estat, i fins fa ben poc el principal mitja de transport eren les barques que transiten per la gran quantitat de rius que hi ha.

Pel que fa a la sanitat segons sembla es practicament inexistent, i a la guia recomanen que si et poses malalt d’alguna cosa mes seria que la tipica diarrea del viatjer, el millor es creuar la frontera i anar a un hospital tailandes. De fet, algu ens va dir que ens fixessim que gairebe no hi ha gent gran...i es ben veritat que no n’hi ha, a diferencia de Tailandia. Hem de tenir en compte que a les zones rurals, lluny de les ciutats, l’acces a la poca medicina que hi ha, amb aquestes infraestructures i els pocs recursos de la poblacio rural, es practicament impossible.

Laos es un pais relativament petit i molt poc poblat. A mes, es tambe un pais molt pobre on el 80% de la poblacio es dedica a l’agricultura de subsistencia, i la major part de la gent que treballa rep el salari minim d’1$ al dia.

El clima de Laos es tropical i esta caracteritzat pels monzons i nomes hi ha 2 estacions la seca i la plujosa, epoca en la que ens trobem ara, tot i que a vegades plou cada dia, normalment son riuxats forts i curts, per tant no t’impedeixen continuar amb els teus plans.

Tot i que la superficie de Laos es una mica menys que la meitat de la superficie d’Espanya, Laos nomes compta amb uns 6 millions d’habitants. Un 65% de la seva superficie esta formada per densa vegetacio tipica de les selves subtropicals, no es d’estranyar doncs que, la fauna abundi en tigres, lleopards, bufals i elefants entre molts altres animals salvatges. Almenys en el nostre viatge interminable entre Houay Xai i Louang Phrabang ens hem pogut entretenir mirant els paisatges espectaculars del Nord, amb molts contrastos entre les muntanyes i vegetacio verda i els rius d’aigua marronosa .













LOUANG PHRABANG va ser la capital de Laos fins el 1545, any en que Vientian va asumir aquest rol. Tot i aixi, Louang Phrabang continua sent el principal centre espiritual, religios i cultural del país. L’any 1995 la Unesco va declarar Louang Phrabang Patrimoni de la Humanitat per la gran quantitat de temples budistes i l’arquitectura herencia del colonialisme francés.

















Potser degut a haver estat declarat Patrimoni de la Humanitat, el poble es molt turistic i esta plagat de Guest Houses, restaurants i cafeteries...cosa que ens va causar una altra decepcio… i mes perque a molts llocs els preus ja te’ls deien directament en dolars i no eren gens “barats”. Vaja!! Nosaltres que esperavem que Laos fos mes economic per aixi baixar el nostre presupost mensual i poder allargar el viatge una miqueta mes, i resulta que ja ens volen cobrar en dolars….mmm….comencem amb mal peu!!!

Louang Phrabang es molt relaxat…basicament el que es pot fer aquí es passejar pels seus carrers, visitar els seus temples, fer un passeig en barca pel rius Mekong o Nam Khan, visitar el mercat artesanal que monten cada vespre al carrer principal o asseure’t a un dels molts bars a disfrutar d’una cervesa “BeerLao” (la qual es motiu d’orgull nacional). Aixo si, no t’entretinguis gaire degustant la “BeerLao” ja que a les 11.30 de la nit….toc de queda, tot tancat i a les 12 tothom a casa!!














Gairebe tots els dies que hem estat per aquí el temps ha estat forca bo, durant el dia feia sol i molta calor i de tant en tant algún xafec, pero majoritariament al vespre, aixi que ja ens va anar be per poder visitar els seus entorns. Un dels dies vam agafar una barqueta per creuar el Mekong i anar a Xiang Men, un petit poblat rural que, tot i estar nomes a l’altre costat del riu, no te res a veure amb Louang Phrabang...ni guest houses, ni restaurants ni bars...














Aqui a Xiang Men vam vistar els temples de Wat Long Khom (que un dia havia estat la residencia de vacances reial) i el Wat Chom Phet (un monesteri abandonat) des d’on hi ha unes vistes excepcionals de Louang Phrabang i el Mekong.














Quan va ser hora de marxar, vam tornar cap al riu a trobar-nos amb el senyor de la barca perque ens tornes a creuar, pero...sense que ens sorprengues gaire no es va presentar...sort que no li vam pagar anada i tornada com ell ens demanava perque...ja ens vam ensumar que podia ser que ens plantes!!!














Aixi que sota la pluja vam haver de voltar i esperar a veure algu que ens pogues creuar...per sort no vam tardar en trobar una barqueta perque ens creues. Era una canoa ben autoctona... en la qual erem 6 persones, i en la que no et podies moure ja que no semblava gens estable. Va ser divertit, tots feiem una cara de fer equilibri!!!













Un altre dia vam anar a visitar les catarates de Kouang Si, situades a 35 km de Louang Phrabang. Per anar-hi vam llogar un tuk-tuk juntament amb dos anglesos i una nova zelandesa amb els quals hem coincidit des que vam creuar la frontera. Les catarates eren molt guapes i a mesura que anaves pujant cap a la catarata mes gran anaves trobant piscinetes naturals d’aigua blava en les que donava gust fer-hi un banyet, i mes amb aquella caloreta!!! Ah, i mireu a la ultima foto quina planta mes exotica...





















En el recinte de les catarates hi ha un centre de recuperacio de l’os asiatic. Segons vam llegir son ossos ferits o orfes que han estat victimes del comerc il.legal i que el govern ha recuperat o confiscat a cacadors.