23/01/10 - VARANASI (India)

DIA 30-35

Vam sortir de Pokhara el dia 15 direccio Sonauli, poble fronterer amb la India. Com ja comenca a ser costum les 6 hores es van transformar en 10 hores. Com ja us haviem comentat per aquestes carreteres hi ha accidents sovint i aquest cop ens va tocar a nosaltres. ENs vam despertar amb un catacrock i soroll de vidres, i la nostra primera reaccio va ser mirar si encara estavem sobre la carretera o haviem caigut per algun barranc. Quin mal rollo!!!! Ens haviem rossat amb un camio, aparentment el nostre autobus adelantava i no va tenir temps per tornar al costat esquerre. Per sort el bus no va ser gaire danyat i vam poder continuar...

Vam fer nit a Sonauli i l'endema vam anar d'excursio a Lumbini, el poble on va neixer Buddha. El poble en si no era res especial tret dels temples construits recentment al voltant del lloc on va neixer.













Aquest mateix dia per la tarda vam entrar a la india creuent la frontera entre Nepal i la India a peu pel poble de Sonauli. Ens ho imaginavem com un llarg i complicat tramit amb inspeccio de motxilla i tot, pero va acabar sent una cosa ben senzilla. Amb dos segells al passaport va estar tot fet!!















Des de la frontera vam agafar un bus fins a Gorakhpur(3 hores), una ciutat de pas cami de Varanasi (Benares). Vam ser-hi menys de 24 hores, pero ja vam notar la diferencia en la quantitat de gent als carrers, vaques i transit...Pero especialment la forma en que ens mirava la gent. Tot i venir ben conscienciats i preparats la gent ens va semblar menys pesada del que ens havien dit.














Despres de dos intents fallits per reservar el bitllet de tren (sembla que a la India tot es mes complicat) vam decidir un bus fins a Varanasi per no esperar el tren de l'endema. Despres d'una odissea de viatge amb bus (fred, molta boira, els bots de les carreteres, sense parar per anar al wc,...) i haver estat unes 20 hores amb autobus en els ultims 3 dies vam arribar a Varanasi a les 11.30 de la nit. Vaya hores!!! Sense llum, boira i poca gent pels carrers i carregats com mules vam agafar el primer hotel que vam veure (el mes car fins ara amb diferencia, 20 euros!!). Aixo si, era un hotel de luxe, fins i tot amb un cambrer que estava a sobre nostre per si necessitavem qualsevol cosa. Un bon lloc per recuperar-nos dels viatges...

L'endema ja vam buscar allotjament per la part antiga, un laberint de carrerons estrets vorejant el Ganges, just darrere del Ghat principal (dasaswamedh ghat). Es dificil descriure amb poques paraules la magia que despren Varanasi. Varanasi es la ciutat de Shiva i un dels llocs mes sagrats de la India, on els peregrins hinduistes venen al Ganges a netejar els seus pecats, a cremar els seus familiars i amics, o simplement a esperar a morir.




La vida espiritual de Varanasi es concentra al voltant del Ganges. Al llarg del Ganges hi ha tot d'escalinates que porten fins al riu. Aquestes estan dividides en Ghats. Alguns d'aquests Ghats pertanyen a maharajas, on hi tenen edificis on vindran a morir-se per ser cremats al voltant del riu.















La majoria dels Ghats son utilitzats per dutxar-se, rentar la roba i banyar-se per purificar els pecats, entre altres coses.....
















Pero tambe hi ha varis Ghats que son utilitzats per cremar els cossos en public...no cal dir que impressiona forca, especialment de nit. Els dos principals crematoris son els de Manikarnika i Harishandra. En el principal, el Manikarnika, es cremen diariament de 200 a 300 cossos. Segons la casta de la persona morta sera cremada mes lluny o mes a la vora del riu (com mes baixa la casta mes a la vora del riu). Els cossos son cremats durant tres hores i despres les cendres son avocades al riu. Hi ha 5 tipus de cossos que no son incinerats i son llencats directament al riu lligats a una pedra perque quedin submergits al fons: Aquests son els nens menors de 10 anys, dones embarassades, leprosos, els mossegats per cobra i els "homes sagrats" o sacerdots. Tots els cossos s'encenen amb brases del foc etern que ha estat ences des de fa 3500 anys.
Sembla mentida que puguis precenciar un ritual tan antic i important per a ells. Es tan impactant veure els cossos cremar a poc metres de distancia. A diferencia del que pensavem no vam sentir olors fortes ni desagradables (ens van comentar que amics i familiars donen incens i polvos en forma de donatius per eliminar les males olors).















Un altre exemple de l'espiritualitat de Varanasi i la presencia de la religio en la vida de les persones es la cerimonia que es celebra diariament en el Ghat principal (dasaswamedh ghat) en el que es fan ofrenes (puja) als deus i al riu Ganges. Es sobtant la gran devocio i la forma com la gent ho viu i participa en la ceremonia. Es molt vistos veure a la gent seguint la cerimonia aplaudint, cridant, aixecant els bracos...acompanyat de la quantitat de colors dels vestits de la gent. Es tan guapo i tan autentic que hem repetit varis dies.















Casualment aquests ultims tres dies hem coincidit amb un festival. La gent jove (nomes nois) venerava la deesa dels estudiants i el tercer dia passejaven les figures de les deeses per la ciutat (amb musica a tota pastilla i tothom ballant...semblava Bollywood en directe!! una canya!! jejeje!!!) i despres les tiraven al Ganges des de les barques. Es una passada la devocio que tenen i com s'impliquen en temes religiosos.















Sembla mentida que tot i ser un riu tan sagrat per ells (l'anomenen la Gran Mare) hi avoquin tantes coses, ja que a part de les cendres, els cossos, les espelmes amb la ceramica, flors, figures de verges i demes ofrenes...tambe hi hem vist gossos morts i moltes escombraries. Es tal el punt de contaminacio del riu que l'aigua es septica (no conte oxigen dissolt) i segons la guia perque l'aigua no sigui perjudicial per banyar-s'hi ha de tenir menys de 500 bacteries per 100ml d'aigua, mentre que l'aigua del Ganges conte 1,5milions d'aquestes bacteries per 100ml. Es xocant si pensem que 400 milions de persones viuen al llarg del curs del riu fent us d'aquesta aigua. Bueno...tot i aixo sembla que a ells no els hi passa res!!! ;-)

Despres de rebutjar 50mil rickshaws (taxis de 3 rodes a pedals) oferint-nos tours per la ciutat per visitar els temples, finalment hi vam accedir, i per la nostra sorpresa vam veure alguns temples ben bonics, aixo si, amb els peus congelats per haver de descalcar-nos per entrar als temples.














Avui a la nit agafem el tren a les 12.30 cap a Delhi, 12 hores de tren.....sera la nostra primera experiencia amb tren...a veure com va!!!!

Dia 26 - 13/01/10 POKHARA

Despres d'haver-nos fet un tip de suar pujant a Sarangkot vam decidir fer activitats mes relaxades els proxims dies.

Un dels dies vam agafar un d'aquells busos barats i tan atapaits i vam anar a visitar dues coves: la Mahendra caves i la Bats caves. La primera es una cova d'estalactites, que no valia massa la pena pk tothom les arrenca i gairebe no n'hi han. La segona, en canvi, va ser mes xula. Era una cova molt gran i estava plagada (milers) de ratpanats penjats del sostre. Era ben entretingut mirar-los mentre s'anaven movent i fent sorollets.















El dia seguent vam llogar una barqueta de rems per voltar pel llac i disfrutar del bon dia que feia. En comptes de llogar-la als llocs mes turistics, vam caminar una miqueta fins que vam trobar un home que en tenia nomes un parell, i ens la va llogar per menys de la meitat del que demanaven als altres llocs, es clar que aquest home no et deixava salva-vides...pero la veritat es que tampoc pensavem que ens calgues. Quina volteta mes relaxant!!!!






Un altre dia vam anar a un camp de refugiats tibeta, a on fan catifes, bosses i moneders a ma. Vam poder visitar els tallers i fins i tot ens van deixar probar els tel.lers manuals, aixo si, a canvi d'un donatiu!! ;-)
















Avui hem anat a visitar la Vall de Pashkel, esta a una hora i pico amb bus de la vall de Pokhara. El millor de la sortida ha estat l'experiencia amb bus, que cada dia es supera. A l'anada el bus estava reple i ens ha tocat seure als recolzabracos dels seients. Pero a la tornada ja ha estat el "no va mas"!!! Quan hem parat el bus per entrar ja no hi cabia ningu. Gent asseguda al passadis, bosses per terra, les cares i els ales de la gent enganxats, varies iaies vomitant (una d'elles ajeguda a terra entre els dos), sense espai ni per posar els peus a terra sense trepitjar a ningu i agafant-nos alla on podiem...i tot aixo en una carretera de curves i bots!! I sent el centre de totes les mirades per ser els unics turistes.













Dema sera l'ultim dia a Pokhara, ja que dema passat anem cap a Lumbini i despres Sunauli, per creuar la frontera de la India. Aixi que no sabem quan podrem tornar a escriure, pero ja us posarem al dia a la que poguem.

Un peto i una abracada a tothom!!!

09/01/10 POKHARA (Nepal)

Dia 22

Avui hem fet un trekking d'un dia a Sarangkot. Ens pensavem que seria un llarg passeig pero ha acabat sent una caminada i un trekking en tota regla. Per pujar hem anat pel mig del bosc, hem agafat la ruta mes curta pero la mes empinada. A mesura que anavem pujant, cada cop mes esgotats, l'esforc es veia recompensat amb millors vistes de la cadena de muntanyes. A la baixada en canvi, ho hem fet al reves, hem agafat la ruta mes llarga pero mes facil, tot passant per diferents poblets de muntanya. En aquests poblets la gent no parlava angles pero en canvi els nens sabien 4 paraules basiques: diners, xocolata, caramels i bolis. A la que ens sentien passar sortien els nens de les cases a veure si tenien sort i rempinyaven alguna cosa.

Un cop al cim de Sarangkot, les vistes posen els pels de punta. Es veuen 140km de la part central de l'Himalaya, entre els quals hi ha el Dhaulagiri (8172m), l'Annapurna (56km de llarg i amb 16 pics de mes de 6000m, entre ells L'Annapurna I (8091m), l'Annapurna II (7937m), l'Annapurna III (7555m) i el IV (7525m)), el Manaslu (8156m), L'Himalchuli i la muntanya estrella per proximitat i forma perfecte, el Machhapuchhare (6977m).














Es una passada contemplar-les, no et cansaries mai de mirar-les, sembla que toquin el cel!!!

08/01/10 POKHARA (Nepal)

Dia 21

El dia 6 vam arribar a Pokhara, a uns 200km de Kathmandu. Per arribar vam tardar 8hores, ja que a mig cami un autobus circulant poc davant nostre va volcar. Aixi que vam estar esperant que vinguessin les ambulancies i s'obris de nou el transit.

Aquests ultims dies hem estat molt ocupats: nou lloc i moltes coses per veure. Tenieu rao amb les vostres recomanacions sobre Pokhara, perque es realment impressionant. La vall de Pokhara esta situada a uns 800m sobre el nivell del mar i te clima subtropical, aixi que la temperatura es molt agradable. En algunsa dels vostres missatges ens heu comentat que per tot Europa hi ha una onada de fred, aqui en canvi, desde que hem arribat que casi no agafem la jaqueta. Durant el dia estem al voltant dels 25 graus i a la nit devem estar a uns 15 aproximadament. En algunes excursions que hem fet ens hem fet un tip de suar i fins i tot ens estem posant una mica morenets. Quina enveja eh!!!! jejej!!!

Tot i aquestes temperatures, aqui es hivern, que es l'epoca en que millor vistes es tenen de l'Hilamaya, ja que cada dia el cel esta blau. La vall de Pokhara esta situada nomes a 30 km de l'Himalaya aixi que les vistes de gairebe qualsevol punt son increibles.

El segon dia vam fer la primera caminada. Vam anar a veure l'estupa de la pau i la Devi's fall (catarata). Guiats per dos nens petits de 10 anys vam pujar a dalt de la muntantya creuant el bosc per una ruta diferent del cami principal, va ser entretingut!! Un cop a dalt vam tenir una vista de tota la vall i les muntanyes nevades de fons.












El tercer dia vam llogar unes bicicletes i tot vorejant el llac (el Phewa lake, el segon llac mes gran del Nepal i al voltant del qual es troba la zona turistica de Pokhara)vam anar trobant diferents petits poblats, alguns d'ells de pescadors, i gaudint d'aquest meravellos entorn natural, vam acabar passant un dia molt agradable fent exercici i gaudint del solet. A mes, va ser el primer dia que vam menjar una mica de peixet. ;-)

05/01/10 - KATHMANDU (Nepal)

Dia 18

Despres de passar-nos tot el dia 4 tornant de Chitwan a Kathmandu, avui hem anat a recollir el visat per la India. Tot i haver demanat el visat per 6 mesos, nomes ens l'han donat per 3...i a sobre ja comenca a comptar a partir d'avui. Tot i aixi ens quedarem al Nepal fins al 18.

A la nit ens hem despedit altre cop de la familia del botiguer (en Budha, la Dora i els dos fills). Ens han preparat un te nepali d'aquells tan bons. Com sempre tan encantadors. Com a curiositat comentar-vos una anecdota del mati. Despres d'haver-nos quedat sense diners tornant de Chitwan i havent de pagar el visat a primera hora a l'embaixada de la India, en Budha es va oferir a deixar-nos 70 euros per pagar-lo. Mira si son macos que tot i coneixe'ns des de fa res, ens han confiat mes del que la majoria de nepalis cobra al mes.

Aixi que dema marxem cap a Pokhara!!!!

03/01/10 - CHITWAN (Nepal)

DIA 16

Avui hem anat a passejar pels poblats del costat del riu. La gent es molt mes simpatica que a la cuitat, gairabe tothom ens saludava i ens somreia. Dona gust!!! Es nota que fora de l'estres de la cuitat (Kathmandu) la gent pot gaudir mes del temps lliure. Hem vist molta gent asseguda a les portes de les cases xerrant, netejant-se, dones pentinant-se, nens jugant, etc. Varis nens se'ns han acostat encoriosits i quan els hi preguntavem si es volien tirar una foto, els hi feia molta gracia i s'hi posaven be. Us posem un parell de fotos i fixeu-vos en les males herbes que creixen en els patis de les cases. ;-)















Tot passejant fins al centre de reproduccio d'elefants vam trobar un poblat tipic de la zona (Tharu Village), que seguia amb la forma de vida tradicional.













Despres vam creuar el riu amb canoa per anar a visitar el centre d'elefants. Quins animals mes guapos...a mes vam poder jugar amb un elefantet petit que estava suelto, quina monada!!! si li donaves menjar amb la ma, te'l agafava amb la trompa. Era una canya poder-lo tocar, tenia una pell i uns pels tan durs. En la primera foto l'elefantet menja de la ma de l'Albert.

02/01/10 - CHITWAN NATIONAL PARK (Nepal)

Dia 15

Avui hem fet un mini safari amb jeep per la jungla. Ens hem endinsat 22 km cap a dins. Quina passada la densitat de la vegetacio, els sorolls, la quantitat d'ocells, l'aire pur que s'hi respira, etc. Aquests parc nacional es dels millors d'Asia per la gran concentracio de vida salvatge, algun dels animals que hi habiten son el tigre de bengala, rinocerons, elefants, lleopards, cocodrils i ossos...i serps com la cobra o la piton. El primer pas per entrar al parc es travessar el riu amb canoa. Molt divertit i tota una aventura perque la canoa no es volqui...ja va faltar poc jaaa!!!













El nostra safari va estar molt be, tot i que no vam tenir massa sort per veure els rinoceronts i el tigre (animals estrella), vam veure porcs senblars, bambis, cervols, cocodrils, ocells molt curiosos, galls d'indi...i molts pollastres salvatges!!! jeje!!














A dins el parc hi ha un centre on crien cocodrils, que despres de 7 anys els deixen en llibertat. Aqui tambe vam poder veure una cria de tigre que va quedar orfe despres que la seva mare mates a 5 persones d'un poblat en 21 dies.