01/12-10 Bajawa (Flores, Indonesia)

DIA 345 – 348

De Ruteng, per evitar que ens passes el mateix altre cop, vam agafar un bus a les 6.30 del mati cap a Bajawa, i arribavem al migdia, bona hora per buscar allotjament. Tot i aixi, la primera nit vam tenir una sorpreseta i vam haver de fer una matanca de 27 “cucaratxots”...sort que les seguents nits ja no en quedava cap al niu...













Bajawa es un poble situat a 1100 metres d’altitut, rodejat de volcans, boscos i molts poblets tradicionals. Aqui, igual que a Ruteng tambe feia una temperatura fresqueta i plovia cada dia. Jope!!! aixo d’estar encongits despres de tants mesos de caloreta no ens senta massa be...i menys quan les dutxes tambe son d’aigua congelada!!! Grrrr!!! :-)













Aqui tambe hi ha un mercat d’aquells tan autoctons, on la gent dels poblets del entorns venen a vendre fruites, verdures i els Ikats (robes tradicionals). Es curios veure a totes les dones assegudes per terra, amb la boca plena i tenyida de vermell mastegant una mena de llavors envolicades amb una fulla i barrejada amb uns polvos blancs. Segons ens van dir, aixo que masteguen les col.loca una mica....i per aixo no es d’estranayr que cada cop que anavem al mercat fos un caxondeo!! Quines dones mes tremendes!! Alguna o altre sempre s’ens posava a parlar i acabavem tots rient!!













El millor era visitar el mercat de nit, quan totes les paradetes tenien una espelma per il.luminar, i les dones entre les boques vermelles, les rialles que feien sense dents, i la llum de les espelmes, semblaven totes bruixes!! Jeje!!







En aquest mercat tambe venien tabac local que liaven amb una mena de fulla de palmera, i aquest senyor, molt amablement, es va oferir a liar-nos-en un....



Un dels dies, despres de veure el Barca-Madrid (que jugaven a les nostres 4 del mati) a casa d’un autocton molt maco que vam coneixer, vam llogar una moto per visitar tots els entorns i varis pobles tradicionals que ens havien recomanat.



Primer de tot vam anar a visitar el Wawo Muda, un volca de 1753m que va entrar en erupcio al 2001 i va deixar varis petits llacs de color marronos a l’interior del seu crater. De cami ja vam passar per algun d’aquests poblets on la tota la gent que ens trobavem ens saludava molt amablement. :-) Per tot arreu la vegetacio era molt verda i frondosa, a mes vam trobar varis boscos de canyes de bambu inmenses.








Despres vam anar cap al sud direccio al poble de Bena, i pel cami (de carro) vam fer la primera parada al poble de Watumeze, un poble d’unes 20 cases situat sobre un costat del volca Inerie, des d’on les vistes eren espectaculars.






Vam continuar per la carretera fins al meravellos poble de Bena, que tot i haver-nos dit que era molt bonic, no esperavem trobar-nos una cosa aixi.



Bena es troba a 19 km de Bajawa en un dels costats del volca Inerie. Es un dels pobles Ngada mes tradicionals, on les cases tenen unes teulades molt altes fetes de palla. Totes les entrades de les cases estan decorades amb mandibules i banyes de bufals, que es un simbol de prosperitat familiar.




A mes, les cases estan aliniades en dues fileres, i enmig s’hi troben unes estructures megalitiques de pedra, ngadhus i bhagas (construccions de palla que simbolitzen els dos generes), i el cementiri del habitants del poble.







La gent d'aquest poblat es dedica a teixir ikats o a fer altres artesanies...




Com a curiositat en aquest poble, que sembla que hagi de tenir unes costums ben diferents, tambe son cristians tot i que es una barreja de cristianisme i animisme, i com a tal, tenen un petit santuari amb una mare de deu. Fins i tot els noms dels habitants ens son familiars, Maria, Josef, Julia, Constanca, Anastasia, Claudia...



Com que s’ens va posar a plore mentres visitavem el poblet, una noia i la seva iaia ens van convidar a un te i a seure amb elles fins que passes la pluja...mentres nosaltres observavem com jugaven a un joc tradicional. Quina gent mes maca!!




Despres de passar una bona estona en aquest poblet tan encantador, vam anar a visitar el poblet de Nage i el riu d’aigua calenta (o bullint) de color esmeralda. Guiats per dues nenes molt maques i timidetes vam arribar a la vora d’aquest riu cobert de vapor. Ens vam acostar i vam posar els dits a dins l’aigua...i cremava tan que no erem capacos de deixar-los ni dos segons seguits.




Ens va fer pena marxar d'aquest poble, Bajawa, per tot plegat!! La gent encantadora, els poblets que semblaven trets d'un reportatge de la tele, el mercat autocton i les seves senyores "entremaliades"...i les comilones que ens vam fotre a les paradetes de menjar que hi havia pels carrers...

27/11/12 Ruteng (Flores, Indonesia)

DIA 342 – 344

El viatge de Labuanbajo a Ruteng es va fer forca pesat ja que entre trobar un “bemo” que ens portes, i les 5 hores que es tarda en fer els 70 Km que hi ha, vam estar gairebe tot el dia, i arribavem a Ruteng a les 10 del vespre. El cami va ser d’allo mes entretingut, una carretera plena de curves i muntanyes, la musica “a tota castanya” tota l’estona, i a mes de quedar-nos “encallats” a la carretera i haver d’esperar a un camio ens treies del forat, vam haver de parar a mig cami a canviar els frens de la furgoneta!! casi nah!! :-)

Ruteng es la primera ciutat una mica gran despres de Labuanbajo, pero no te gaire res d’especial llevat d’estar situada en una mena de planura rodejada de muntanyes volcaniques. Tot i que gairebe tot indonesia es musulmana, la illa de Flores es majoritariament catolica, aixi que a la ciutat hi ha varies esglesies...I per cert, aqui pel que veiem cada dia plou i la temperatura es forca mes fresqueta que a les zones de platja... :-/





Una de les coses que destacariem de Ruteng es la gran quantitat d’estudiants que hi ha. A mes d’escoles i institus, hi ha la facultat de turisme, i a tota hora es veuen estudiants pels carrers. El mes curios es que tots et saluden pel carrer dient “hello miss, hello mister”...i aixi tota l’estona!! I els estdiants de turisme, a mes, et paren per practicar el seu angles, oferir-se a fer de guies...i per que els hi signis un autograf a la seva llibreta. Aixo al principi ens va fer molta gracia i pensavem, “quina gent mes maca”, pero al final, despres de parlar amb 50 estudiants, signar 50 autografs, veure que tots fan les mateixes preguntes i que no escolten les teves respostes, vam acabar fugint i amagant-nos dels estudiants.



El que mes ens va agradar va ser el mercat diari que hi havia al centre. A diferencia de molts mercats que haviem vist aquest era cobert, i forca organitzat...pel demes era com tots, on la gent era molt simpatica i encuriosida de veure turistes.






Venien tabac casola que la gent mateixa cultiva i fermenta a casa...



Aqui vam tornar a concidir amb l’Anna Maria i en Vicenc, aixi que els 4 vam anar a visitar unes plantacions d’arros que tenien forma de teranyina. Aquesta forma era deguda a que es repartia la collita a parts iguals entre els membres del poble. Haviem vist alguna foto molt maca d’aquestes plantacions, pero quan hi vam anar nosaltres el camp no estava gaire verd i no es veia gaire espectacular...




Aqui a Ruteng cada dia ens va ploure, i feia una temperatura fresqueta...que tambe s’agraia. Per la nit haviem de fer servir el sac de dormir que ens va fer la Rosa Maria i tot...despres d’arrossegar-lo gairebe un any, aquest va ser el primer cop que el vam fer servir. Ueeee!!! :-)

25/11/12 Labuanbajo, Rinca i Komodo (Flores, Indonesia)

DIA 338 – 342

Per arribar a la Illa de Flores des de Kuta vam haver de fer un llarg cami que en principi havia de durar 24 hores, pero acostumats a endur-nos sorpreses, ja comptavem que en serien algunes mes. Al final, entre anar fins a Mataram, creuar tot Lombok, hores d’espera al port, el ferry i creuar tota la illa de Sumbawa....arribavem a Labuanbajo (Flores) unes 32 hores despres!! Deu ni do amb el viatget....sobretot el bus nocturn amb el que vam creuar Sumbawa, on pel que sembla nomes hi havia curves i el nostre conductor anava ben accelerat!! Ens costava no caure del seient a les curves i tot....com per intentar dormir!!




En el bus nomes erem 5 turistes: l’Anna Maria i en Vicenc, que viuen a Eivissa, en Joss que es frances i nosaltres. Amb tantes hores de cami ens vam fer forca amb ells, a part de vigilar-nos les coses mutuament...Aixi que quan vam arribar a Labuanbajo i ja vam quedar per fer alguna activitat junts al dia seguent.













Labuanbajo, tot i estar situat entre turons en una bahia molt bonica, no es res especial mes que un poble pesquer que serveix d’entrada a Flores, i de punt de sortida per visitar les conegudes illes de Rinca i Komodo.





Aqui a diferencia del que haviem trobat els ultims dies, l’allotjament era car i les habitacions mes economiques eren destertelades i brutes!! Aixi que tot plegat no convidava a quedar-s’hi gaires dies.

El dia seguent vam estar donant voltes pel port parlant amb mariners i negociant preus perque ens portessin a les illes de Rinca i Komodo. Despres de gairebe tot el dia buscant i comparant vam trobar un capita molt maco que ens portava a tots cinc a un preu raonable. La ruta era de dos dies visitant les dues illes, fent varies parades per fer snorkeling, i incloent tots els apats i una nit al vaixell.






I el capita, en Acho....



Rinca i Komodo son dues illes que es troben entre la illa de Sumbawa i Flores, i que formen part del Parc Nacional de Komodo. Muntanyoses, cobertes de vegetacio tipica de sabana i vorejades per manglars nomes estan habitades per alguns pescadors i el famos drago de Komodo.




El primer dia vam sortir cap a les 8:30 del mati, i sobre les 11 arribavem a la illa de Rinca, on vam fer una caminada de poc mes d’una hora per veure els dragons de Komodo. Aquests llangardaixos son els mes grans del mon, poden arribar a fer 3 metres de llargada i pesar 100 kg, i s’alimenten d’animals tan grans com cervols o fins i tot bufals. Per fer la visita a la illa es obligatori anar acompanyat d’un guia, ja que en algun cas els dragons han atacat i fins i tot matat a humans.







Despres de la visita a Rinca, vam fer un parell de parades per fer snorkeling. En aquesta zona del mar es barregen aigues templades i aigues fredes, que produeixen moltes corrents i una gran quantitat de placton, i que per aixo atrauen a molts dofins, mantes, tiburons i ballenes. A mes de veure alguna tortuga, peixos molt grans i un tipus de tauro que encara no haviem vist, els coralls eren realment espectaculars (molta varietat en formes i colors que encara no haviem vist).






Ja cap al vespre, de cami a Komodo, vam parar al davant d’una illeta per contemplar com els “flyfox” (uns ratpanats gegants) es despenjaven dels arbres i anaven buscar menjar. El capita del vaixell, que sempre era molt atent, va agafar la canoa d’un dels venedors ambulants i va remar cap als manglars on hi havia els ratpanats per espantar-los i que comencessin a volar. Quina passada d’animals, son gegants!!!



I despres que el capita i el seu ajudant ens cuinessin i servissin el delicios sopar (una passada tot el que ens servien: sopa, verdures, noodles, arros, tofu, peix, pollastre i fruiteta...vam menjar molt millor que a molts retsaurants), ens van preparar el llit a coberta i a les 8 de la nit estavem tots estirats a punt per dormir.





L’endema a primera hora, just quan sortia el sol, el capita va comencar a dirigir-se cap a la illa de Komodo, on fariem una parada per contemplar un cop mes els dragons de Komodo. Aquest cop tambe vam fer una caminada d’una hora, tot i que en vam veure menys que a Rinca.






La caminada va estar be, encara que fos per contemplar la bellesa dels paisatges de la illa i algun altre animalet com cacatues, cervols, algun porc senglar i un llangardaix volador molt curios.




Despres, de la visita a Komodo vam tornar a fer snorkeling a un parell de llocs. L’aigua estava forca freda i hi havia moltes corrents, en alguns llocs es creaven molts remolins i corrents que eren impressionants. El millor de tot va ser quan vam parar a un lloc per veure mantes, i tal i com ens havia promes el capita, vam veure unes mantes gegants...pffftt....quina cosa mes maravellosa!!! Algunes debien fer mes de 4 metres d’amplada, i se les veia tan tranquiles i pausades!! A mes, en vam veuren moltissimes i vam poder gaudir i observar-les ben be, ja que com que hi havia molta corrent, ens vam penjar d’una corda del barco i el capita ens anava passejant mentres nosaltres disfrutavem de tot el fons mari. ;-)







Pels que no heu vist mai una manta, us en posem una foto perque us en feu una idea....tot i que la foto no es nostre eh!!




Tornant cap a Labuanbajo el mar es va picar una mica i a part de mollar-nos amb les onades la barca es movia bastant...A alguns la mala mar ens impressionava mes que d’altres!! :-/



Satisfets com anavem despres d’haver vist tantes mantes, vam passar de fer snorqueling a un ultim lloc, i vam tornar cap a Labuanbajo encantats per els dos dies que haviem passat!! Uns dies genials!!