12/07/10 – RUTA 4rt DIA: MUONG LAI – LAI CHAU (Vietnam)

MUONG LAI – LAI CHAU (130 KM)

Aquell mati amb la llum del dia vam poder veure on ens haviem fotut el vespre anterior, tot estava en obres i potes amunt, ple de camions voltant amunt i avall. Molts dels edificis al voltant de l’hotel ja estaven derribats, i pel que sembla a l’hotel tambe li quedaven pocs dies de vida.





Nomes posar-nos en marxa vam poder veure que, com ens havien dit altre cop a l’hotel, el cami no seria gens facil, i per si era poc, a aquesta hora del dia el cami era tambe transitat per camions que et feien anar encara mes lent. :-/













Despres de seguir una carretera uns 5 km, aquesta creuava a l’altre costat del riu i continuava vorejant-lo. Aqui a la “carretera” a mes d’estar plena de desnivells i fang, hi havia esllevissades i roques que haviem d’anar esquivant i sovint haviem de treure els peus per no anar-nos-en al terra. Sort que aquest cami “tan divertit” va ser nomes de 30km....es clar que ens va costar 2 hores fer-lo!!




Per fi quan vam comencar a trobar la carretera asfaltada vam poder gaudir una mica mes de l’entorn, tot i que de tant en tant tambe trobavem algunes esllevissades i... molts torrents que atravessaven la carretera...alguns pero, semblaven mes rius que no pas torrents i la feina era nostre per creuar-los!! :-)













Per sort, “el pal” de cami es veia recompensat amb tot el que anavem veient. Els paisatges, un cop mes, eren preciosos i cada vegada hi havia mes terraces d’arrossals cobrint els costats de les muntanyes...es nota que ens anem acostant a Sa Pa!! ;-)






Molts dels poblets pels que anavem passant, es trobaven perduts en zones muntanyoses i rurals, i ara ja es limitaven a agrupacions de poques casetes.





I la gent que anavem veient, als costats del cami venent verdures, conreant els camps o passejant els buffals eren ja d’allo mes autocton i feien servir vestimentes i guarniments ben vistosos.





Vam arribar a Lai Chau a mitja tarda i ens va costar mes d’una hora trobar un lloc on ens donessin de menjar. Despres de menjar i preguntar vaires vegades el cami a Sa Pa , no vam voler intentar arribar-hi per no arriscar-nos a trobar una situacio com la de la nit anterior (tot i que nomes quedaven 80 km).

















Lai Chau, capital de provincia, es una ciutat forca gran pero a la vegada molt tranquila, i tambe situada en una vall.

11/07/10 – RUTA 3er DIA: SON LA - MUONG LAI (Vietnam)

SON LA - MUONG LAI (280 KM)

Veient que portavem dos dies i encara no estavem ni a mig cami per arribar a Sa Pa, vam decidir sortir abans i estar-nos mes hores a la carretera per fer un tiron mes llarg que els altres dies. Ens vam proposar arribar fins a Muong Lai (280km) en comptes de parar a Dien Bien Phu (180km).













Les carreteres ja semblaven pitjors desde que vam sortir de Son La, i encara van anar empitjorant a mesura que anavem avancant. Tot i que els paisatges cada cop semblaven superar-se i eren, sense cap dubte, uns dels millors que hem vist en el nostre viatge fins ara, la carretera estava plena de curves i sovint trobavem sots, sorra i esllevissades aixi que la circulacio es feia lenta. Gran part del cami va ser travessant muntanyes amb algunes pujades ben pronunciades on la moto ni tirava...sort que despres venia la baixada!! Moltes estones pregavem perque la moto no s’espatlles alla enmig de les muntanyes, ja que de vegades passava molt de rato fins que veiem a alguna moto o algun poblet.








Pel cami vam anar fent parades per descansar el trassero i comprar begudes a les paradetes a peu de carretera, a mes d’anar parant per fer alguna foto. La gent semblava molt simpatica i de seguida ens somreien o saludaven, a mes de mirar-nos molt encuriosits i algo extranyats de veure’ns per alla.





Sobre les 4 de la tarda vam arribar a Dien Bien Phu, capital d’aquesta provincia, i tot i haver tardat mes del que esperavem en arribar-hi, vam pensar que encara ens quedaven unes 3 hores de llum, que ens semblava temps suficient per a fer els 100 km que ens havien dit que quedaven fins a Muong Lai. Aixi que despres de devorar una sopa bonissima de noodles amb tofu, vedella i vegetals no vam dubtat en pujar a la moto i continuar el nostre cami....es clar, que amb l’estomac ple tot es veu mes clar!!





A pocs km de Dien Bien Phu la carretera va comencar a ser de lo pitjor, a estones no hi havia ni asfalt, i sovint paravem a preguntar direccions perque ens semblava mentida que allo fos una carretera principal...i quan hi havia asfalt aquest estava en un estat lamentable, i aixo nomes era un petit avanc del que ens esperava fins arribar al nostre desti.

Passant per una carretera en aquests estat i plena de curves se’ns va anar fent tard, i finalment quan ens quedaven els ultims 15 km ja va ser el colmo. La carretera va desapareixer per convertirse en un cami ple de fang, basses i roderes, per on constantment haviem de triar i pensar per on passar, i sovint fer equilibris al passar pels bassals. Que pesat!!

Despres de fer uns quants km, el cami es va transformar en un caos de fang, aigua, unes roderes que arribaven a les estriveres i “chavoles”....per enlloc es veia res semblant a un poble, s’estava fent fosc i la moto en reserva!! :-/ Estavem al.lucinant, no teniem gens clar com acabariem el dia i per alla no tenia pinta d’haver-hi allotjament...en fi, tot plegat no pintava gens be i ens comencava a preocupar!! Per si tot aixo fos poc, en varies ocasions alguns gossos sortien darrera nostre bordant enrabiats,...i amb tot el fang tampoc podiem deixar-los enrera, aixi que haviem de parar-nos per espantar-los amb quatre crits i alguna pedra que vam arreplegar!! Quina mala estona que vam passar!!

Sort que preguntant i amb el llenguatge universal de les senyes s’arriba a tot arreu!! Un cop vam poder omplir el diposit de la moto ho vam veure tot mes clar i, tot i que els 5 km que ens van dir que hi havia fins l’unic allotjament de la zona, no es presentaven facils enmig d’una foscor absoluta, nomes ens faltava un ultim esforc!!

Per fi, despres de preguntar varies vegades mes, vam arribar a un hotelillo de mala mort en el que si ens haguessin cobrat 50 euros la nit, els haguessim pagat ben contents (per sort nomes en van ser 10)!! :-) Rebentats i amb fang fins les orelles ens vam dutxar, sopar i fins i tot vam poder veure la final de la copa del mon...













Tot i que la guia deia que el cami era dolent i dificil, aixo era massa, no ens imaginavem trobar el cami en aquestes condicions..., evidenment alguna cosa extranya hi havia!! A l’hotel ens van dir que estaven construint una pressa i movent tot el poble a un altre lloc!! amb rao estava tot com estava i ple de “chavoles”. El pitjor de tot es que tambe ens van dir que un tros del cami que continuava en la direccio que haviem d’anar a l’endema estaria igual o pitjor...aixi que semblava que l’endema tindriem mes del mateix, ja veurem que ens trobem!!

10/07/10 – RUTA 2on DIA: MAI CHAU – SON LA (Vietnam)

MAI CHAU – SON LA (180 KM)

Despres de visitar Pom Coong i abans de continuar fent ruta, vam visitar Mai Chau i dos dels petits poblets dels voltants, Ban Van i Ban Lac, que son molt similars al poblet en el que haviem dormit. La gent d’aquestes zones rurals ens va semblar molt maca, en cap moment et sents que per ser turista ja t’estant prenent el pel, com passa sobretot a Hanoi, on has d’estar sempre preparat perque t’inflin els preus o perque la gent et faci tan sols un somriure esperarant alguna cosa a canvi.




Un cop vam agafar la carretera vam anar passant per petits poblets i els paisatges cada vegada ens semblaven mes bonics. Les plantacions d’arros, de blat de moro i de cafe adornaven i donaven forma a les muntanyes, creant uns paisatges ben diferents del que haviem vist fins ara. Es xocant veure la gran quantitat de gent que hi ha treballant els camps d’arros i a mes sense maquinaria, nomes amb l’ajuda d’alguns buffals.... Tambe ens ha sobtat que la majoria que hi treballen son dones.









La carretera, tot i que amb moltes curves, no estava del tot malament, potser perque anavem preparats per trobar-nos un cami dificil com ens havien dit. L’unic inconvenient en aquestes zones rurals era que de tant en tant et trobaves buffals, vaques, gallines, gossos o bicicletes enmig de la carretera, i per tant haviem d’anar amb els ulls ben oberts per no fotre’ns-hi a sobre.













A mesura que ens anavem acostant a Son La vam anar deixant de veure a les dones dels pobles i plantacions amb els tipics barrets conics, que ara portaven el cabell molt llarg enrotllat en un monyo, i algunes altres portaven una mena de estovalles o bufandes enrotllades al cap. El mes gracios era veure a aquestes dones amb el monyo que anaven amb moto, i portaven el casc que nomes els hi cobria el cabell. :-)














Despres d’unes 4 hores per fi vam arribar a Son La que tambe esta situada en una vall i rodejada de muntanyes, pero que a diferencia de Mai Chau, es mes gran i semblava mes una ciutat, es clar que, Son La es la capital de la provincia.

09/07/10 - RUTA 1r DIA: HANOI-MAI CHAU (Vietnam)

HANOI - MAI CHAU (150 KM)

Despres de llogar la moto, lligar l’equipatge i comprar les ultimes provisions pel viatge (pel que pugues passar jeje!!) el mes dificil va ser sortir de Hanoi en la direccio correcte per la que haviem d’anar. De fet, ens va costar mes d’una hora trobar el cami i vam haver de preguntar varies vegades...no es d’estranyar que a la botiga de lloguer de motos ens oferissin acompanyar-nos fins les afores de la ciutat, aixo si...per 8$, aixi que obviament vam optar per fer-ho tot sols que preguntant s’arriba a tot arreu!!

A mesura que ens vam anar allunyant de Hanoi, tot i que la circulacio era lenta, cada cop era mes facil circular perque hi havia menys transit, aixo si, les carreteres anaven empitjorant. Aqui a Vietnam, com a molts paisos d’Asia, la llei de la carretera es la del mes fort, aixi que busos i camions son els amos i els demes s’han d’apartar o passar per on puguin...per tant ens hi hurem d’acostumar i fer-nos veure a cop de botzina com fa tothom!!

De cami vam anar fent algunes parades per referescar-nos (feia una calor insoportable), descansar i fer algunes fotos pero sense entretindre’ns massa ja que haviem sortit una mica tard i voliem arribar a Mai Chau abans que es fes fosc.
Mai Chau es un poblet molt tranquil i bonic, situat en una vall envoltada de camps d’arros i montanyetes punxagudes, i esta habitat principalment per la etnia “White Thai”. Donada la seva proximitat a Hanoi, la zona de Mai Chau encara rep turistes que venen en excursions d’un dia, tot i que nosaltres nomes vam veure tres parelles en el temps que hi vam estar.






Al llarg del cami vam anar veient molts poblets i paisatges ben xulos, pero vam trobar especialment bonic Mai Chau i els seus entorns, sobretot quan baixavem amb moto per una muntanya desde on es tenien unes vistes privilegiades de tota la vall.

Nomes arribar a Mai Chau, quan encara no haviem comencat a buscar un lloc per allotjar-nos, se’ns va posar una moto al costat per la carretera i ens va oferir quedar-nos a casa seva a dormir. Despres d’acordar el preu vam anar a veure casa seva, i la seva familia ens va semblar molt simpatica i acollidora. La casa es trobava al costat mateix de Mai Chau, en un petit poblet anomenat Pom Coong. Com que haviem llegit a la guia que en aquesta vall s’oferien “homestays” ja veniem predisposats a probar alguna cosa diferent que no fossin ni hotels ni guesthouses, i despres de veure una gent tant encantadora no vam dubtar en quedar-nos-hi.





L’experiencia no podia haver anat millor...molt atents ens van preparar el llit, la mosquitera i un sopar per llepar-se els dits. Com que aquell vespre va fer una tormenta de “cal deu” vam deixar la visita als poblets dels voltants pel dia seguent i vam anar a dormir despres del sopar tant romantic que ens van preparar.






L’endema a primera hora vam anar a visitar aquest petit poblet en el que moltes de les cases tenien el seu propi teler i feien chals, bufandes i altres peces que venien als turistes desde les seves mateixes cases.