Un dels dies vam agafar un d'aquells busos barats i tan atapaits i vam anar a visitar dues coves: la Mahendra caves i la Bats caves. La primera es una cova d'estalactites, que no valia massa la pena pk tothom les arrenca i gairebe no n'hi han. La segona, en canvi, va ser mes xula. Era una cova molt gran i estava plagada (milers) de ratpanats penjats del sostre. Era ben entretingut mirar-los mentre s'anaven movent i fent sorollets.



El dia seguent vam llogar una barqueta de rems per voltar pel llac i disfrutar del bon dia que feia. En comptes de llogar-la als llocs mes turistics, vam caminar una miqueta fins que vam trobar un home que en tenia nomes un parell, i ens la va llogar per menys de la meitat del que demanaven als altres llocs, es clar que aquest home no et deixava salva-vides...pero la veritat es que tampoc pensavem que ens calgues. Quina volteta mes relaxant!!!!



Un altre dia vam anar a un camp de refugiats tibeta, a on fan catifes, bosses i moneders a ma. Vam poder visitar els tallers i fins i tot ens van deixar probar els tel.lers manuals, aixo si, a canvi d'un donatiu!! ;-)

Avui hem anat a visitar la Vall de Pashkel, esta a una hora i pico amb bus de la vall de Pokhara. El millor de la sortida ha estat l'experiencia amb bus, que cada dia es supera. A l'anada el bus estava reple i ens ha tocat seure als recolzabracos dels seients. Pero a la tornada ja ha estat el "no va mas"!!! Quan hem parat el bus per entrar ja no hi cabia ningu. Gent asseguda al passadis, bosses per terra, les cares i els ales de la gent enganxats, varies iaies vomitant (una d'elles ajeguda a terra entre els dos), sense espai ni per posar els peus a terra sense trepitjar a ningu i agafant-nos alla on podiem...i tot aixo en una carretera de curves i bots!! I sent el centre de totes les mirades per ser els unics turistes.

Dema sera l'ultim dia a Pokhara, ja que dema passat anem cap a Lumbini i despres Sunauli, per creuar la frontera de la India. Aixi que no sabem quan podrem tornar a escriure, pero ja us posarem al dia a la que poguem.
Un peto i una abracada a tothom!!!



































