28/06/10 DON DET & DON KHON (Laos)

DIA 191 - 192

La forma mes facil de desplacar-se de Don Khong a Don Det es baixant en barca pel riu Mekong, aixi que a la guest house on ens allotjavem ens ho van organitzar. La barca la vam compartir amb 4 turistes mes, i va ser una hora i mitja baixant pel Mekong...d’allo mes entretingut!! els paisatges eren espectaculars i de no ser pel soroll del motor de la barca la sensacio de pau i tranquilitat era absoluta.















Don Det i Don Khon son dues illetes tropicals les quals estan plenes de camps d’arros, palmeres vorejant els bancs del riu i gent molt oberta i acostumada al turisme. Les dues illes estan unides per un pont i donat que son dos dels principals destins turistics, son les illes millor preparades per acollir a turistes dins de les 4000 illes.

















Un cop a Don Det, buscar allotjament va ser ben facil ja que els molts bungalows que hi ha vorejant el Mekong es troben nomes als costats del sunset i del sunrise, es a dir, al est i a l’oest de la illa. Per cert, l’allotjament aqui es un dels mes barats en els que hem estat, tot i que tambe dels mes austers. D’entre els bungalows podies triar que estiguessin fets de canyes de bambu (2 euros), palla (1.5 euros) o fusta (3 euros) i tots estaven plens de forats per on podien entrar els mosquits, (mal rotllo si pensem que aquesta es una de les zones amb mes risc malaria) pero aixo si, tots venien equipats amb mosquiteres, i com no, amb lavabos compartits.














Per visitar les illes i veure el maxim possible en poc temps, vam llogar unes bicis i vam estar tot el dia voltant per les illes. L’interior de les illes es molt rural i les vistes mes comuns son: infinitat de camps de cultiu d’arros, bufals d’aigua rebossant-se en el fang, nens jugant al voltant del bestia i casetes de fusta.
















Un altre cosa que vam tenir temps a veure va ser la Som Pha Mit Waterfall, una catarata no mes espectacular que algunes de les que hem vist fins ara, pero diferent, ja que l’aigua queia per molts llocs i semblava tallar la roca en el seu pas.
















Don Det i Don Khon son igual o mes tranquiles que els dos ultims llocs on hem estat, i tot i haver-hi mes turistes, mantenen i transmeten un encant i una pau que fan que t’hi sentis be, llastima que no ens hi hem pogut quedar mes, ja que se’ns acaba el visat. :-( Pero be, almenys hem arribat fins a la part mes al sud de Laos, i ens ha servit per fer-nos-en una idea i aixi potser repetir algun dia.

27/06/10 – DON KHONG (Laos)

DIA 190 - 191

Aquell mateix dia, despres d’haver visitat el Wat Phou i quan, tot i la pluja, ens disposavem a marxar mes al sud cap a la nostra primera parada de les 4000 illes, Don Khong, ens vam adonar que no teniem prous diners per a fer-ho ja que tant al sud com anavem no hi ha caixers automatics, nomes hi ha un parell de bancs, pero donat que era cap de setmana no teniem ni aquesta opcio.

Despres d’uns moments de confusio i de tenir als amos de la guest house insistint-nos en que el millor que podiem fer era quedar-nos aquella nit i marxar amb el ferry del mati seguent ( aixi ens podien cobrar la nit i la comissio del ferry), una parella de suissos que havien sentit la nostra conversa mentres dinaven es van oferir a deixar-nos 50$ (la qual cosa ens permetia no haver-nos d’esperar a dilluns i arribar a Don khong aquell mateix dia) confiant que despres els hi fessim una transferencia al seu numero de compte. Gracies a aquests dos bons samaritans suissos vam poder marxar cap a Don Khong , ja que sino haguessim hagut de tornar a pujar cap a Pakxe a treure diners i no ens haguessin quedat dies de visat per visitar les 4000 illes com voliem fer.

Quin detallas, i quina gent mes maca...trobar gent aixi dona gust!!! Pero es ben be que com ells mateixos van dir “Estem a Asia, ens aquests paisos si no ens ajudem entre els turistes malament” i molta rao que tenien!!!













Un cop solucionat el nostre unic impediment, els calers, vam posar les fundes a les motxilles i vam comencar a caminar sota la pluja cap a agafar el ferry per creuar el Mekong i despres intentar arribar a la carretera principal en la ruta 13 per parar algun bus que anes cap al sud. Un cop vam haver creuat el Mekong nomes ens quedava arribar fins a la carretera en la ruta 13, fins la que hi havia uns 5km. Els taxis i tuk-tuks que vam trobar ens van semblar massa cars, aixi que vam acabar anant al remolc d’un tractoret que anava a 5 km/h i tot i que ens anavem mullant una mica ens va semblar divertit i sobretot barat. ;-)













Despres de l’entretingut trajecte amb el tractor, un cop vam ser a la carretera, el primer autobus direccio cap al sud no va tardar en passar, i ben aviat teniem dos autobusos parats intentant que pujessim amb ells. Aixi que despres de regatejar una mica ben aviat vam estar a dalt d’un dels busos direccio Don Khong.

Aquestes 4000 illes, o tambe anomenades Si Pha Don, es una part del riu Mekong just al nord de la frontera amb Cambotja on s’hi troben alguns rapids i en la que s’hi han anat formant illetes i centenars de canals entre elles. Nomes 33 de les illes son habitades, en l’illa mes petita Don Xang nomes hi viuen 5 families i en la majoria de les illes encara no hi ha electricitat. Don Khong es la illa mes al nord i mes gran (24km de llarg i 8 d’ample) de les 4000 illes.















Com ja haviem pogut veure a Champasak, sembla que tota aquesta zona al llarg del Mekong es molt tranquila i on el temps sembla no importar, sino que es tan sols la llum del dia la que marca el que toca fer en cada moment.

En les escasses 24h que vam estar a Don Khong, donat la tranquilitat que s’hi respira no s’hi pot fer res mes que passejar, disfrutar dels apats amb vistes al Mekong i veure com les hores passen veient les aigues passar i els molts pescadors moure’s pel riu. Adonant-nos que Don Khong es un lloc per gaudir-lo amb temps i sense cap mena d’estress ni pressa, vam decidir que el millor seria marxar cap a Don Det i Don Khon, ja que temps era el que menys teniem i les dos illetes al sud, la part que mes gracia ens feia veure.

26/06/10 - CHAMPASAK (Laos)

DIA 189 - 190

El viatge entre Pakxe i Champasak ha estat amb Songthaew, una d’aqulles furgonetes amb bancs de fusta al darrere. Tot i que el viatge nomes van ser 2 hores i mitja es va fer forca pesat, ja que fins que el Songthaew no va ser ple del tot no va marxar, a mes de fer mil i una parades per carregar arros, betzina, ciment, bestia...i tot per rentabilitzar mes el viatge. Com que vam parar per comprar-ho tot despres vam haver d’anar parant per entregar els encarrecs. En fi, deu ni do per fer nomes 40km!!!













A mes champasak esta a l’altre costat del Mekong, aixi que vam haver d’esperar pel ferry, despres que el ferry s’omplis i finalment creuar-lo. Mentre esperavem, la majoria dels autoctons aprofitaven per comprar el dinar a les tipiques venedores ambulants que porten els barrets conics.

















Com que vam decidir visitar el Wat Phou el dia seguent amb la fresca del mati (ja que la calor que fa durant el dia es horrorosa), aquell dia vam llogar unes bicis i vam estar passejant pel poble de Champasak que basicament te nomes un carrer que voreja el riu Mekong. La combinacio d’un entorn tant rural, la poca gent i el poc transit que hi ha i el riu Mekong fan de Champasak un poblet hiper tranquil on no hi ha res mes a fer que deixar-se contagiar per aquesta tranquilitat i veure les hores passar contemplant la forma de vida de la gent local i gaudint de la tranquilitat que s’hi respira.


















El mati seguent, tot i no fer massa bon dia i plovisquejar una mica, vam agafar les bicis i vam pedalejar els 10 km que hi ha fins el Wat Phou. El Wat Phou, considerat patrimoni de la humanitat, son unes runes d’un poblat i un temple Khmer que data d’abans dels temples d’Ankor de Cambotja, situades a la base de la muntanya Lingaparvata. Tot i que en l’actualitat es un important lloc de culte budista, entre les runes tambe hi ha imatges de deus hinduistes.

















Al esperar-nos unes grans runes ens haviem reservat tot el mati, pero ben aviat ho vam tenir tot vist aixi que ja ens va anar be i aquell mateix mati vam poder marxar cap a les famoses 4000 illes, la part mes al sud de Laos, que fa frontera amb Cambotja.

25/06/10 – PAKXE (Laos)

DIA 187 – 189

El viatge amb bus des de Vientian va anar molt millor del que ens esperevem, i tot i que els llits eren una mica petits vam poder dormir i tot.

Pakse es la ciutat mes poblada del sud de Laos i esta situada en la confluencia dels rius Se Done i Mekong, a mig cami entre la frontera tailandesa i la Bolaven Plateau. Pakse no te res per visitar tret d’un palau construit per a les concubines d’un antic princep (que actualment es un hotel), el museu provincial de Champasak i un parell de temples.














Hem volgut parar aqui per visitar especialment la Bolaven Plateau. Aquesta zona es coneguda per la produccio de cafe i te, que es va comencar a produir a partir del 1920 per els colonialistes francesos, pero actuament es segueix produit a tota la zona i es la primera font d’ingressos de gairebe tota la gent de la zona. Les caracteristiques de la terreny (la temperatura, la sorra, l’aigua i l’altitud) contribueixen a que s’aconsegueixi un dels cafes mes bons del mon, concretament conreen la varietat Arabic Bean. Vam visitar la zona amb una motoreta que vam llogar i va ser molt interessant, tant per veure i coneixer les plantacions de cafe d’aqui com per visitar els petits poblets que anavem trobant pel cami on la gent tota l’estona ens dedicava un somriure i mirades curioses. Llastima que el temps no ens va acompanyar tota l’estona i vam haver de fer varies parades per no acabar xops del tot.



















A mes de plantacions de cafe, aquesta zona esta plena de catarates, aixi vam anar parant a visitrar les mes importants, i algunes d’elles son realment impressionants.


TAD FANE

















TAD YUANG















TAD CHAMPEE














TAD PA SUAM














TAD E-TU