23 de des. 2010

25/11/12 Labuanbajo, Rinca i Komodo (Flores, Indonesia)

DIA 338 – 342

Per arribar a la Illa de Flores des de Kuta vam haver de fer un llarg cami que en principi havia de durar 24 hores, pero acostumats a endur-nos sorpreses, ja comptavem que en serien algunes mes. Al final, entre anar fins a Mataram, creuar tot Lombok, hores d’espera al port, el ferry i creuar tota la illa de Sumbawa....arribavem a Labuanbajo (Flores) unes 32 hores despres!! Deu ni do amb el viatget....sobretot el bus nocturn amb el que vam creuar Sumbawa, on pel que sembla nomes hi havia curves i el nostre conductor anava ben accelerat!! Ens costava no caure del seient a les curves i tot....com per intentar dormir!!




En el bus nomes erem 5 turistes: l’Anna Maria i en Vicenc, que viuen a Eivissa, en Joss que es frances i nosaltres. Amb tantes hores de cami ens vam fer forca amb ells, a part de vigilar-nos les coses mutuament...Aixi que quan vam arribar a Labuanbajo i ja vam quedar per fer alguna activitat junts al dia seguent.













Labuanbajo, tot i estar situat entre turons en una bahia molt bonica, no es res especial mes que un poble pesquer que serveix d’entrada a Flores, i de punt de sortida per visitar les conegudes illes de Rinca i Komodo.





Aqui a diferencia del que haviem trobat els ultims dies, l’allotjament era car i les habitacions mes economiques eren destertelades i brutes!! Aixi que tot plegat no convidava a quedar-s’hi gaires dies.

El dia seguent vam estar donant voltes pel port parlant amb mariners i negociant preus perque ens portessin a les illes de Rinca i Komodo. Despres de gairebe tot el dia buscant i comparant vam trobar un capita molt maco que ens portava a tots cinc a un preu raonable. La ruta era de dos dies visitant les dues illes, fent varies parades per fer snorkeling, i incloent tots els apats i una nit al vaixell.






I el capita, en Acho....



Rinca i Komodo son dues illes que es troben entre la illa de Sumbawa i Flores, i que formen part del Parc Nacional de Komodo. Muntanyoses, cobertes de vegetacio tipica de sabana i vorejades per manglars nomes estan habitades per alguns pescadors i el famos drago de Komodo.




El primer dia vam sortir cap a les 8:30 del mati, i sobre les 11 arribavem a la illa de Rinca, on vam fer una caminada de poc mes d’una hora per veure els dragons de Komodo. Aquests llangardaixos son els mes grans del mon, poden arribar a fer 3 metres de llargada i pesar 100 kg, i s’alimenten d’animals tan grans com cervols o fins i tot bufals. Per fer la visita a la illa es obligatori anar acompanyat d’un guia, ja que en algun cas els dragons han atacat i fins i tot matat a humans.







Despres de la visita a Rinca, vam fer un parell de parades per fer snorkeling. En aquesta zona del mar es barregen aigues templades i aigues fredes, que produeixen moltes corrents i una gran quantitat de placton, i que per aixo atrauen a molts dofins, mantes, tiburons i ballenes. A mes de veure alguna tortuga, peixos molt grans i un tipus de tauro que encara no haviem vist, els coralls eren realment espectaculars (molta varietat en formes i colors que encara no haviem vist).






Ja cap al vespre, de cami a Komodo, vam parar al davant d’una illeta per contemplar com els “flyfox” (uns ratpanats gegants) es despenjaven dels arbres i anaven buscar menjar. El capita del vaixell, que sempre era molt atent, va agafar la canoa d’un dels venedors ambulants i va remar cap als manglars on hi havia els ratpanats per espantar-los i que comencessin a volar. Quina passada d’animals, son gegants!!!



I despres que el capita i el seu ajudant ens cuinessin i servissin el delicios sopar (una passada tot el que ens servien: sopa, verdures, noodles, arros, tofu, peix, pollastre i fruiteta...vam menjar molt millor que a molts retsaurants), ens van preparar el llit a coberta i a les 8 de la nit estavem tots estirats a punt per dormir.





L’endema a primera hora, just quan sortia el sol, el capita va comencar a dirigir-se cap a la illa de Komodo, on fariem una parada per contemplar un cop mes els dragons de Komodo. Aquest cop tambe vam fer una caminada d’una hora, tot i que en vam veure menys que a Rinca.






La caminada va estar be, encara que fos per contemplar la bellesa dels paisatges de la illa i algun altre animalet com cacatues, cervols, algun porc senglar i un llangardaix volador molt curios.




Despres, de la visita a Komodo vam tornar a fer snorkeling a un parell de llocs. L’aigua estava forca freda i hi havia moltes corrents, en alguns llocs es creaven molts remolins i corrents que eren impressionants. El millor de tot va ser quan vam parar a un lloc per veure mantes, i tal i com ens havia promes el capita, vam veure unes mantes gegants...pffftt....quina cosa mes maravellosa!!! Algunes debien fer mes de 4 metres d’amplada, i se les veia tan tranquiles i pausades!! A mes, en vam veuren moltissimes i vam poder gaudir i observar-les ben be, ja que com que hi havia molta corrent, ens vam penjar d’una corda del barco i el capita ens anava passejant mentres nosaltres disfrutavem de tot el fons mari. ;-)







Pels que no heu vist mai una manta, us en posem una foto perque us en feu una idea....tot i que la foto no es nostre eh!!




Tornant cap a Labuanbajo el mar es va picar una mica i a part de mollar-nos amb les onades la barca es movia bastant...A alguns la mala mar ens impressionava mes que d’altres!! :-/



Satisfets com anavem despres d’haver vist tantes mantes, vam passar de fer snorqueling a un ultim lloc, i vam tornar cap a Labuanbajo encantats per els dos dies que haviem passat!! Uns dies genials!!

15 de des. 2010

29/11/10 kuta, Tetebatu i voltants (Lombok, Indonesia)

DIA 332 – 337

El cami cap a Kuta el vam fer tots sis junts altre cop, aixi que a part d’economic, el viatge va ser ben agradable i relativament comode. Vam trobar allotjament a la vora de la platja en un lloc bastant net i forca be de preu tambe.




La nostra primera impressio de Kuta, tot i ser un poblet bastant petit, va ser inmillorable i una mica com ens esperavem haver trobat Bali. Platges de sorra blanca, desertiques, aigues turqueses i sense grans edificis. Quin gust que dona trobar un lloc aixi!!








Els quatre dies seguents vam llogar una moto per anar coneixent els entorns de Kuta. Aixi doncs, el primer dia vam conduir cap a l’est tot seguint la costa. Vam parar a varies platges que vam anar trobant on donava gust banyar-se, tant per la calor que feia com pel plaer de banyar-se en un lloc sense ningu...que guapo tenir tota una platja per tu...be, per tu i per uns quants venedors ambulants, que com sempre surten de no se on.





Tambe hi ha molts nens petits (fins i tot de 5 anys) venent penjolls i bracalets per les platges. Els pares els porten alla ben d’hora al mati i no els recullen fins que es fa fosc. Quina pena pobrets!!! Vam estar parlant i jugant amb alguns d’ells...tots expliquen la mateixa historia, que ja han acabat l’escola, que necessiten els diners pels llibres, etc. En fi, que els pares ja els tenen ben ensenyats. Les dues nenes de la foto eren precioses, vam estar-hi jugant fins que es va fer fosc i les van recollir...i obviament mentres jugaven ni sen recordaven dels penjolls.

















A mesura que vam anar tirant cap a l’est la carretera era cada cop mes dolenta, per tal de no donar la volta vam continuar endavant per anar a trobar la carretera principal i fer una volta circular per tornar a Kuta. Pel cami vam passar per poblets i zones mes rurals, on es notava que la gent no estava tan acostumada a veure turistes i tothom semblava simpatiquissim. Circulant pels carrers ens feien sentir ben importants, ja que per alla on passavem, homes, dones i nens ens saludaven: “hello” tot movent la ma i amb un somriure ben gran!! Jiji!! Quina gent mes maca!!!








El millor va ser quan vam arribar al poblet de Gerupak on vam parar... i casi mig poble va sortir a rebre’ns. Amb prou feines haviem baixat de les motos que s’havia format una rotllana de gent al voltant nostre. Tothom ens mirava encuriosit i content, amb un somriure a la cara. Entre la gent hi havia un senyor que parlava angles i ens deia que molts dels nens petits que hi havia no havien vist mai a un turista, i que per aixo estaven molt contents. Va ser una experiencia ben especial!!




El dia seguent vam conduir seguint la costa en direccio oest. Aquesta zona era molt mes montanyosa i les platges menys accessibles, i a les poques que vam intentar entrar et feien pagar....tot i aixi tambe n’hi havia de xules.





Com que a les platges mes conegudes et feien pagar, vam decidir continuar conduint fins Blongas, i aixi disfrutar de les vistes i paisatges tan espectaculars formats pel contrast del verd dels camps i penyasegats amb el blau del mar.

Quan portavem ben be una hora conduint per aquelles carreteres tan dolentes, vam comencar a notar que la gent ja no semblava tan simpatica ni somreia tant, i en canvi alguns ja ens fotien algun crit o ens miraven malament quan passavem amb la moto...El pitjor va ser quan circulant per la carretera dues motos amb quatre tios ens van comencar a seguir i rodejar al Rafa i la Lidia que anaven amb una altra moto....com que ens van donar molt mala espina, i tots quatre vam tenir la mateixa sensacio, vam decidir girar cua just quan venien dues motos mes!! Despres vam llegir a la guia que en aquesta zona de Lombok hi havia hagut casos de robatoris i atracaments a turistes....sort que vam girar cua i no va passar res!!



Aixi doncs, vam tornar cap a Kuta i vam acabar veient la posta del sol a una de les platges de surf..

Foto posta del sol

Un altre dia, abans d’anar a la platgeta, vam anar a veure el mercat de Sengkol. Un mercat ben curios i d’aquells que tant ens agraden, on la gent seu pel terra amb nomes quatre fruites o vegetals per vendre, peix sec (com el pop de la foto) o eines pel camp. Guapissim!!







L’ultim dia que teniem la moto vam anar a visitar el poble de Tetebatu. Un poblet situat just als peus del volca Rinjani, i que rodejat de molta vegetacio, plantacions d’arros i tabac es un lloc molt bonic i tranquil.



..............................





Vam anar a fer una caminada per un tros de bosc selvatic per on suposadament hi ha molts monos negres i varies cascades, pero despres de caminar una mitja hora, el cami que seguiem va desapareixer i haviem de caminar entre vegetacio molt densa, aixi que vam preferir donar la volta i tornar cap a la moto...


13 de des. 2010

14/11/10 Senggigi (Lombok, Indonesia)

DIA 329 – 331

Tornant de les Gili amb barqueta vam coneixer dues parelles molt maques, la Mar i en Natxo de Vic i la Lidia i en Rafa que son gallecs. Tots sis anavem cap a Senggigi...aixi que vam compartir transport.

Com que anavem les tres parelles juntes vam anar buscant allotjament tots junts i aixi tambe vam aconseguir un millor preu per cada habitacio. Aquell dia ja no vam fer gaire res mes que passejar per la platja i xerrar amb un home local molt gracios que volia aprendre espanyol.













L’endema els sis vam llogar tres motos i vam anar seguint la costa cap al nord, per on vam anar remullant-nos a algunes de les platges que vam anar trobant.




La costa de Lombok es bastant montanyosa, i els paisatges de les bahies i les platges son espectaculars, sobretot perque a les platges no hi ha ningu. Es una passada parar a banayar-te a platges desertiques on nomes hi ha algunes cabanes i barquetes de pescadors.





Tot i aixi, molts cops, sense saber d’on sortien, apareixien venedors ambulants a vendre els sarongs (roba tradicional) o joies...es curios, ja que per molt grans i solitaries que siguin les platges, sempre t’acaben trobant. :-0













Tot i que nomes voliem estar-nos –hi dues nits, els entorns de Sengiggi eren tan xulos que vam decidir quedar-nos un dia mes. Aixi doncs, al dia seguent, tots sis ens vam dirigir cap al poble de Senaru i els voltants del volca Rinjani. De cami, vam parar a veure una cascada al poble de Senaru.

















A mesura que ens acostavem al volca Rinjani, la carretera creuava poblets rurals i els paisatges eren molt guapos, tot i que les vistes del volca van quedar tapades pels nuvols i la pluja que ens va enganxar. Despres d’haver-nos d’esperar sota cobert que afluixes la pluja, vam continuar el nostre cami i vam tornar cap a Sengiggi, vorejant tota la zona del voltant del Rinjani.