El cami cap a Kuta el vam fer tots sis junts altre cop, aixi que a part d’economic, el viatge va ser ben agradable i relativament comode. Vam trobar allotjament a la vora de la platja en un lloc bastant net i forca be de preu tambe.
La nostra primera impressio de Kuta, tot i ser un poblet bastant petit, va ser inmillorable i una mica com ens esperavem haver trobat Bali. Platges de sorra blanca, desertiques, aigues turqueses i sense grans edificis. Quin gust que dona trobar un lloc aixi!!
Els quatre dies seguents vam llogar una moto per anar coneixent els entorns de Kuta. Aixi doncs, el primer dia vam conduir cap a l’est tot seguint la costa. Vam parar a varies platges que vam anar trobant on donava gust banyar-se, tant per la calor que feia com pel plaer de banyar-se en un lloc sense ningu...que guapo tenir tota una platja per tu...be, per tu i per uns quants venedors ambulants, que com sempre surten de no se on.
Tambe hi ha molts nens petits (fins i tot de 5 anys) venent penjolls i bracalets per les platges. Els pares els porten alla ben d’hora al mati i no els recullen fins que es fa fosc. Quina pena pobrets!!! Vam estar parlant i jugant amb alguns d’ells...tots expliquen la mateixa historia, que ja han acabat l’escola, que necessiten els diners pels llibres, etc. En fi, que els pares ja els tenen ben ensenyats. Les dues nenes de la foto eren precioses, vam estar-hi jugant fins que es va fer fosc i les van recollir...i obviament mentres jugaven ni sen recordaven dels penjolls.
A mesura que vam anar tirant cap a l’est la carretera era cada cop mes dolenta, per tal de no donar la volta vam continuar endavant per anar a trobar la carretera principal i fer una volta circular per tornar a Kuta. Pel cami vam passar per poblets i zones mes rurals, on es notava que la gent no estava tan acostumada a veure turistes i tothom semblava simpatiquissim. Circulant pels carrers ens feien sentir ben importants, ja que per alla on passavem, homes, dones i nens ens saludaven: “hello” tot movent la ma i amb un somriure ben gran!! Jiji!! Quina gent mes maca!!!
El millor va ser quan vam arribar al poblet de Gerupak on vam parar... i casi mig poble va sortir a rebre’ns. Amb prou feines haviem baixat de les motos que s’havia format una rotllana de gent al voltant nostre. Tothom ens mirava encuriosit i content, amb un somriure a la cara. Entre la gent hi havia un senyor que parlava angles i ens deia que molts dels nens petits que hi havia no havien vist mai a un turista, i que per aixo estaven molt contents. Va ser una experiencia ben especial!!
El dia seguent vam conduir seguint la costa en direccio oest. Aquesta zona era molt mes montanyosa i les platges menys accessibles, i a les poques que vam intentar entrar et feien pagar....tot i aixi tambe n’hi havia de xules.
Com que a les platges mes conegudes et feien pagar, vam decidir continuar conduint fins Blongas, i aixi disfrutar de les vistes i paisatges tan espectaculars formats pel contrast del verd dels camps i penyasegats amb el blau del mar.
Quan portavem ben be una hora conduint per aquelles carreteres tan dolentes, vam comencar a notar que la gent ja no semblava tan simpatica ni somreia tant, i en canvi alguns ja ens fotien algun crit o ens miraven malament quan passavem amb la moto...El pitjor va ser quan circulant per la carretera dues motos amb quatre tios ens van comencar a seguir i rodejar al Rafa i la Lidia que anaven amb una altra moto....com que ens van donar molt mala espina, i tots quatre vam tenir la mateixa sensacio, vam decidir girar cua just quan venien dues motos mes!! Despres vam llegir a la guia que en aquesta zona de Lombok hi havia hagut casos de robatoris i atracaments a turistes....sort que vam girar cua i no va passar res!!
Aixi doncs, vam tornar cap a Kuta i vam acabar veient la posta del sol a una de les platges de surf..
Foto posta del sol
Un altre dia, abans d’anar a la platgeta, vam anar a veure el mercat de Sengkol. Un mercat ben curios i d’aquells que tant ens agraden, on la gent seu pel terra amb nomes quatre fruites o vegetals per vendre, peix sec (com el pop de la foto) o eines pel camp. Guapissim!!
L’ultim dia que teniem la moto vam anar a visitar el poble de Tetebatu. Un poblet situat just als peus del volca Rinjani, i que rodejat de molta vegetacio, plantacions d’arros i tabac es un lloc molt bonic i tranquil.
..............................
Vam anar a fer una caminada per un tros de bosc selvatic per on suposadament hi ha molts monos negres i varies cascades, pero despres de caminar una mitja hora, el cami que seguiem va desapareixer i haviem de caminar entre vegetacio molt densa, aixi que vam preferir donar la volta i tornar cap a la moto...
