26/12/11- Makassar (Sulawesi, Indonesia)

DIA 366 – 373

Un cop vam tenir l’extensio del visat d’Indonesia vam mirar la manera mes economica d’arribar a Sulawesi, aixi que vam comprar un bitllet de ferry cap a la capital, Makassar, que tardava 25 hores en arribar-hi!! :-/













El viatge ja va comencar “be”, el ferry, en comptes de sortir a les 3 del migdia, va sortir a les 4 de la matinada!! Deu ni do!! La sala d’espera del port estava ben plena i ens va recordar molt a les de la India, una calor asfixiant, tothom assegut o estirat per terra i tot ple de caixes i paquets.













Un cop vam pujar al ferry, entre empentes i corredisses de la gent, no vam poder trobar lloc i vam haver de quedar-nos al terra en un passadis...i tot i ser els primers en instal.lar-nos a terra, de seguida teniem varia gent ocupant l’espai del voltant!!

Aquests son els “llits” on van estar els afortunats que van poder agafar-ne un a temps...













I aqui es on vam passar tot el viatge nosaltres...al cap i a la fi dormint a terra no s’estava tan malament...almenys el viatge ens va sortir ben economic!!! Tot i que tan els dels llits com nosaltres vam patir la plaga de cuques que hi havia per tot arreu...













Un cop ens haviem socialitzat amb el senyor del costat (a mes de amb totes les cuques del voltant, jejeje) i ja teniem algu que ens vigiles les motxilles, vam sortir a coberta a fer una volta i respirar una mica d’aire fresc ja que a dins del ferry feia molta calor!!













Makassar es una ciutat molt gran i la mes moderna que hem vist des de que vam marxar de Bali. No ens l’imaginavem tan moderna...hi ha molts centres comercials, ple de llocs per menjar, fins i tot McDonalds, Pizza Hut i KFC. Ah, i Carrefour que encara no ho haviem vist enlloc!!





Makassar es majoritariament musulmana, i hi ha moltes mesquites per tota la ciutat, aixi que a les hores de pregaria se senten un munt d’altaveus cantant l’Alcora.




La ciutat no te masses atractius turistics, pero vam haver-nos-hi de quedar mes dies dels que esperavem, ja que tots els busos cap al nostre seguent desti (Tana Toraja) estaven plens durant dies...es veu que per les festes de Nadal, molta gent va a aquella zona a passar les festes...aixi que vam passar el Nadal aqui...i vam aprofitar a actualitzar una mica el blog. ;-)

No cal dir que en aquestes dates, i sobretot despres de ser les segones festes consecutives fora de casa, vam trobar a faltar la familia, els dinars i la bona companyia...

Aquest va ser el nostre sopar de “Noche Buena”...sopa de noodles i arros fregit...per variar!! Mmm...amb lo que us haureu atipat aquests dies....aixxx!!!

18/12/10 Maumere (Flores, Indonesia)

DIA 356 – 365

Vam arribar a Maumere amb la intencio de passar-hi pocs dies, pero finalment vam acabar estant-nos-hi deu dies!! Segons la descripcio de la guia Maumere no prometia gaire, pero a nosaltres no ens va semblar gens malament...i de llarg molt mes interessant que la capital, Ende.

Els primer dies vam llogar una moto i vam anar visitant els entorns, pero sobretot algunes de les platgetes de sorra negre dels voltants. Tot i que eren xules, no les vam poder disfrutar gaire ja que no va fer gaire bon temps....Aqui, sembla que els monzons es noten forca!! :-(

Enlloc haviem vist tants mangos com pels entorns de Maumere...circulant per la carretera, o pel carrer anaves veient arbres carregats de mangos. El mercat local estava ple d’uns mangos gegants i bonissims, aixi que ens en vam fer un tip!!




Com que ens quedaven pocs dies de visat i la nostra estada a Indoensia havia sigut inmillorable fins al moment, vam decidir allargar el visat 30 dies mes i aixi poder visitar alguna illa mes d’aquest pais tan gran. Aixi doncs, vam completar els tramits a l’oficina d’immigracio i vam haver-nos d’esperar quatre dies mes fins obtenir l’extensio!!

Tot i haver-nos d’esperar quatre dies mes, no va ser gran problema...en aquesta ciutat hi teniem de tot: internet barat, mercat, un supermercat molt gran (desde Bali que no en veiem cap aixi) i bons llocs per menjar. Vam trobar un lloc on feien el Gado-Gado (plat tipic d’Indonesia) bonissim i super barat (nomes 60 centims). El Gado-Gado esta fet amb verdures, tofu, arros i salsa de cacauet...i segons ens van dir el plat preferit d’en Barack Obama.

08/12/10 Ende, Moni i el Kelimutu (Flores, Indonesia)

DIA 351 – 355

Des de Riung el nostre proper desti era el poble de Moni i el famos volca amb els 3 llacs al crater, el Kelimutu. Tot i aixi, de cami, vam voler parar a Ende ja que es la capital de Flores....i de passada feiem que el viatge no fos tan llarg!! Abans d’arribar a Ende vam parar al poble de Mbay on hi havia un mercat gegant....ens va anar be per comprar una mica de fruita i el tipic “gorengan” (platan, esberginia i tofu fregits).




A Ende nomes hi vam passar una nit ja que no li vam trobar cap encant!! La platja es de sorra negre, pero esta tan bruta de plastics i deixalles que nomes la vam trepitjar per fer-li un parell de fotos!!



Aixi doncs, vam anar cap a Moni, un poble molt petit envoltat d’arrossals i volcans, i que serveix de base per anar a visitar el Kelimutu. El dia que vam arribar-hi vam fer una volta, i ben aviat el vam tenir vist!!





Al mati seguent vam llevar-nos ben aviat i amb la moto que haviem llogat vam anar fins als llacs del crater del Kelimutu a veure com es feia de dia!! Vam estar-hi forca estona ja que fins que no era ben be de dia, el llac de color negre estava cobert de boira...A mes, per la nostra sorpresa, els tres llacs eren de dos colors i no de tres!!! Grrrrrrr!!!! Els dos llacs centrals eren practicament del mateix color: blau turquesa, tot i que un dels llacs tenia una capa groguenca per sobre!! El tercer llac si que era de color negre!!

04/12/10 Riung (Flores, Indonesia)

DIA 348 – 351

Riung es troba a la costa nord de Flores, a 65 km a l’est de Bajawa. A part de tardar 4 hores en fer els 65km (ja us podeu imaginar com era la carretera), el mini bus estava ple de passatgers i trastos, i a sobre ens mullavem amb la pluja per les goteres que hi havia!! :-/

Riung es un poblet pesquer molt traqnuil i forca petit. Aqui a Riung hi ha una comunitat de musulmans que viuen a la vora del port, i les seves cases son ben curioses, ja que estan construides sobre uns pilars i estan fetes de canyes i fusta...




Riung es conegut pel Parc Mari de les 17 illes (tot i que en realitat en son 21). Aquestes petites illes de sorra blanca son molt bones per snorkeling...Per abaratir el viatge amb barca, ens vam ajuntar amb 3 alemanys i en Joss (el frances amb el que vam anar a veure Komodo i Rinca) i vam pagar a un pescador perque ens portes per les illes tot el dia.



Primer vam anar a Pulau Ontoloe, una illa on hi habiten una colonia de milers de rat-panats gegants...son tan grans que els anomenen “flyfox”, que vol dir guineus voladores....son guapissims!!





Despres de parar a fer snorkeling a un lloc poc profund enmig del mar, vam parar a Pulau Tiga, on tot i que no hi havia molta varietat ni quantitat de peixos com a altres llocs, vam al.lucinar amb els coralls. N’hi havia moltsissims, coralls tous i durs de moltes formes diferents i de molts colors que mai haviem vist...blaus electrics, verd esmeralda, grocs, vermells, rosats i fins i tot de colors daurats...una passada!! Tambe vam veure unes estrelles de mar molt grans, mireu a les fotos quina passada!!





Per ultim vam parar a una altra illa de sorra blanca i aigua turquesa!! Com que aqui l’snorkeling no era tan bo, vam estar passejant-hi, recollint petxines i aprofitant a quedar-nos una mica morenets...quina tranquilitat!! no hi havia ningu mes que nosaltres!!






Un altre dia vam llogar una moto i vam anar cap a l’est. Segons ens havien dit hi havia una platja que estava forca be. Pero...la veritat es que despres d’haver estat per les 17 illes, ja no ens va semblar gens especial, l’aigua era marronosa i hi havia molts plastics per tot arreu...




Tot i que la platja no era gran cosa, el cami va valer la pena. Vam veure varis poblets amb unes casetes molt xules construides de canyes i ple de palmeres de cocos per tot arreu. Les cases les vam trobar especialment boniques...





Tambe vam anar cap a l’oest tot vorejant la costa fins al poble de Ruki, on vam parar a passejar i a descansar el “trasero”, i de seguida teniem a un grup de nens perseguint-nos i alguns veins saludant-nos ben curiosos i simpatics. Tambe vam estar mirant unes dones que teixien a ma els Ikats (robes tradicionals).





Per cert, alguna altra vegada ja us haviem parlat dels geckos, us posem aquesta foto perque veieu lo grans que son si els poses al costat d’una sargantana normal...son preciosos!!!