27 d’abr. 2011

31/04/11 Darjeeling (West Bengal, India)

DIA 463 – 468

Aquesta vegada, com ja us haviem dit, voliem visitar les provincies del sud de la India, pero .....quan vam anar a l’estacio per reservar el bitllet de tren cap a Chennai, vam canviar de plans a ultima hora i ens en vam anar cap a Darjeeling, 600 km al nord de Calcuta.



Darjeeling esta situat a 2200 m d’altitud al peu dels Himalaies, i es conegut especialment per les plantacions de té i el té Darjeeling. Un dels seus atractius son les vistes als Himalaies aixi com al Kanchenjunga, la tercera muntanya mes alta del mon.

Darjeeling, tot i pertanyer a West Bengal, la mateixa provincia que Calcuta no hi te res a veure. Ens va recordar molt a Nepal, per la seva ubicacio a les muntanyes, per les banderoles de pregaries tibetanes que hi ha per molts llocs i el tipus de menjar...pero sobretot per la fesonomia i vestimenta de la gent.




Quan estavem de cami a Darjeeling ja vam comencar a notar la fresqueta, pero un cop vam arribar-hi feia un fred que pelava....sobretot amb la poca roba d’hivern que portavem. Aixi que ens vam passar els cinc dies seguents encongits, esperant que s’aclares el cel, sortis el sol i poguessim veure aquestes magnifiques vistes.... Al final, ni el sol, ni els Himalaies ni el Kachenjunga...pero almenys vam probar el té Darjeeling, que esta ben bo i sobretot calentonet!!! Jejeje!!! :-)






Aixi que, cansats de passar fred i amb el temps que no tenia pinta de millorar, vam decidir marxar cap a Calcuta per despres anar ja cap al sud,...que diuen que alla hi fa calor!!! Siiii!!! Som-hiiiii!! :-)

24 d’abr. 2011

25/03/11 Calcuta (West Bengal, India)

DIA 458 – 462

Des de Bangkok vam volar a Calcuta. Tornavem a la India un any despres, havent estat a altres paisos i amb una mica mes d’experiencia com a “motxilleros” :-) , pero arribavem tant o mes il.lusionats que el primer cop, pensant que no hi ha gaires paisos tant unics i especials com la India....




Calcuta ha estat la primera parada, i ens ha encantat tornar-hi despres de tant de temps, i aixi acostumar-nos de nou a l’estress i congestio dels carrers i ciutats d’aquest pais...el transit caotic i el soroll de les botzines, els carrers plens de gent, paradetes i venedors ambulants..., on avancar pel carrer o creuar-lo es, de vegades, tota una aventura...o mes aviat una carrera d’obstacles!! :-)



















Aquest cop no vam visitar cap de les atraccions turistiques de la ciutat, pero nomes el fet de caminar i deixar-te perdre pels carrers, poder observar com viu la gent i tot el que passa en les seves vides cootidianes, es una experiencia que no te preu!!!...aixi que els primers dos dies vam estar ocupats voltant per la ciutat....



















Molt sovint veus a gent dutxant-se en moltes de les fonts que hi ha pels carrers de la ciutat...



Quan passejavem cami a l’estacio de tren per encarregar el ticket, vam trobar-nos un tipus de mercat a l’engros. Estaven subastant platans i era curios de la forma que ho feien...anaven passant homes en fila amb els platans a sobre el cap i els hi posaven un preu, i qui donava mes, se’ls enduia...era ben curios!!!. Al cap de dos dies vam tornar-hi, i en comptes de platans venien taronges. Es una passada com la gent carrega els bens, tothom trasporta les mercadaries o les compres a sobre el cap.....fins i tot hem vist carregar un armari sencer amb el cap!!! :-/





Entre l’anterior vegada i aquesta, tenim tants bons records d’aquesta ciutat que ens fara pena marxar, pero be, hem de comencar la nostra ruta cap el sud aviat!!

14 d’abr. 2011

21/03/11 Bangkok/Koh Tao (Tailandia)

DIA 440 – 458

Tornavem a Tailandia gairebe 7 mesos despres, aquest cop per demanar el visat de la India...i mentrestant gaudir de tots els plaers i facilitats d’aquest pais... ;-)



Despres de venir de Myanmar i de no tenir massa exit amb el menjar, arribavem a Bangkok esperant amb candaletes fer tots els apats a la nostra paradeta preferida...va ser deixar les maletes i correr a menjar-nos el green curry amb tofu, l’amanida de fruita amb yogurt i beure’ns un mango shake!!!...Ostres tu, quines delicies que fan en aquest pais...tens tantes opcions bones que costa seleccionar, et passaries el dia probant coses i menjant.

L’endema vam anar portar els papers pel visat de la India i com els tramits tardaven un minim de cinc dies, vam decidir marxar uns dies cap a la illa de Koh Tao, ueeeee!!! :-)



Quines ganes que teniem de disfrutar altre cop del sol, les platgetes i el fons mari!!! Se’ns van passar els dies que ni ens en vam adonar...


























Ens vam allotjar al mateix lloc que la vegada anterior, i aquest cop de vei d’habitacio teniem aquest precios gecko, al que observavem cada nit... ens tenia encantats.

20 de març 2011

02/03/11 Yangon (Myanmar)


DIA 437 – 439


Els ultims dos dies a Myanmar els vam passar a Yangon, on a mes de trobar-nos amb en Surananda, un monjo busdista que vam coneixer fa un any a Varanasi, voliem visitar la Shwedagon Pagoda. Tot i no poder coincidir molta estona amb en Surananda, vam tenir temps de compartir una bona estona i ens va fer 5 centims de la situacio que es viu al pais, sobretot pels monjos despres de les revoltes del 2007.




La Shwedagon Pagoda es una visita obligada a Yangon, i com que l’anterior vegada no vam poder entrar perque els nostres dolars no eren prou nous, aquest cop ja ens vam assegurar de portar-los planxadets i resplandents. ;-)




Segons diu la llegenda la Shwedagon pagoda va ser construida fa 2500 anys per guardar vuit cabells de Budha,tot i que la construccio actual data del segle XVIII. L’estupa principal madeix 98 metres i esta tota recoberta de lamines d’or... Al voltant d’aquest edifici principal hi ha tambe altres temples, edificis i moltes imatges de Budha.







































Pels birmans budistes aquesta pagoda es la mes sagrada del pais, i tots esperen visitar-la almenys un cop a la vida...


































Passejant i observant tot el que passava al voltant de la pagoda se’ns va fer fosc...




I despres d’aquestes tres setmanes la nostra estada a Myanmar s’acabava...la veritat es que va ser molt poquet temps per un pais tan gran i tan ple de coses per veure i descobrir, pero be...com sempre diem quan marxem d’un pais, tot el que ens queda per veure es l’escusa perfecte per tornar-hi algun dia!!! :-)