11/04/11 Mamallapuram & Tiruvannamalai (Tamil Nadu, India)

DIA 476 – 479

Des de Chennai vam agafar un bus cap a Mamallapuram, un poble de costa situat a la Bahia de Bengal, a nomes 55 km de la capital de Tamil Nadu.



A Mamallapuram hi ha una serie de relleus, temples i coves escolpits a la roca, que daten dels segles VII i VIII, durant la dinastia dels Pallavas. Van ser declarats Patrimoni de la Humnaitat per la UNESCO el 1995. Gracies a estar esculpits directament a la roca es troben en perfecte estat, i tot i que alguns estan inacabats, son realment impresionats.




Mamallapuram es un poble de costa molt tranquil, on totes les seves atraccions es poden visitar a peu o amb bicicleta... despres d’haver passat els ultims dies en ciutats grans, la calma d’aquest lloc ens va venir de conya!! Vam visitar varies coves i temples, i tot i que cadascun te el seu encant, n’hi ha alguns de mes importants i mes vistosos.



















El Shore Temple, com el seu nom indica esta situat a la vora del mar. Construit a finals del s.VII, d’estil Dravidia, esta dedicat a Vishnu i Shiva, dos dels deus mes importants.



L’ Arjunna Penance es un relleu esculpit a una paret de roca que es creu que representa una escena del Ramayana. Tot i que no n’hem tret l’aigua clara perque hi ha diferents versions.




El Krishna Mandapa esta just al costat de L’Arjuna Penance, i es tambe un relleu molt gran esculpit a la roca, tot i que es menys vistos perque al davant hi ha varies columnes.



La cova de Mahishasuramardini.





Ganesha Ratha



Varaha Cave




Krishna’s Butter Ball




Desde Mamallapuram vam agafar un bus cap a Tiruvanamalai, una de les 5 ciutats mes sagrades de Tamil Nadu. Tiruvannamalai vol dir ”muntanya vermella” en al.lusio al volca, Arunachala, que hi ha al darrera de la ciutat.




L’Arunachala es una muntanya sagrada segons la mitologia hinduista, pero tambe va servir com a lloc de retirada per Sri Ramana Maharishi per meditar durant 23 anys. Aquest senyor es considerat un sant i es molt venerat.

Al ser una ciutat sagrada, l’impressionant temple d’Arunachaleshvara es un important centre de peregrinatge...





































I per acabar la visita al temple, res millor que ser beneit per un elefant...

07/04/11 Chennai (Tamil Nadu, India)

DIA 469 – 475

Tornant de Darjeeling vam parar a Calcuta, on vam haver de passar dos nits abans d’agafar un tren cap a Chennai. El viatge en tren va durar 27 hores, i tot i que ens pensavem que s’ens faria pesat, ens va anar molt be. En el nostre compartiment hi havia dos senyors de Sri Lanka i dos indios joves amb els que vam estar xerrant i passant una bona estona.

















Chennai, la capital de la provincia de Tamil Nadu, es la quarta ciutat mes gran de la India amb 6.6 milions d’habitants. Ens va semblar una ciutat com qualsevol altra de la India: sorollosa, amb molt de transit i els carrers plens de comercos i gent, pero sobretot vam trobar que estava tot molt brut i amb escombreries per tot arreu.





La ciutat en si no te gaires coses a visitar, de fet, ni vam tirar gaires fotos, pero hi vam haver de parar per despres poder anar cap al nostre seguent desti, Mamallapuram. Vam quedar-nos-hi un parell de dies per coneixer-la una miqueta. Una de les principals atraccions de la ciutat es la Marina Beach, que no es especialment bonica, pero esta plena de grupets d’indis banyant-se, barquetes de pescadors i algun venedor ambulant..aixi que al final es entretingut passar-hi una estona.



















Caminant per la platja vam arribar a la catedral de San Thome, una altra de les atraccions de la ciutat. Just quan arribavem sortien els nens de l’escola, aixi que no vam tardar gaire en estar rodejats per nens, preguntant-nos d’on erem i demant-nos que els hi fessim fotos tots emocionats...

31/04/11 Darjeeling (West Bengal, India)

DIA 463 – 468

Aquesta vegada, com ja us haviem dit, voliem visitar les provincies del sud de la India, pero .....quan vam anar a l’estacio per reservar el bitllet de tren cap a Chennai, vam canviar de plans a ultima hora i ens en vam anar cap a Darjeeling, 600 km al nord de Calcuta.



Darjeeling esta situat a 2200 m d’altitud al peu dels Himalaies, i es conegut especialment per les plantacions de té i el té Darjeeling. Un dels seus atractius son les vistes als Himalaies aixi com al Kanchenjunga, la tercera muntanya mes alta del mon.

Darjeeling, tot i pertanyer a West Bengal, la mateixa provincia que Calcuta no hi te res a veure. Ens va recordar molt a Nepal, per la seva ubicacio a les muntanyes, per les banderoles de pregaries tibetanes que hi ha per molts llocs i el tipus de menjar...pero sobretot per la fesonomia i vestimenta de la gent.




Quan estavem de cami a Darjeeling ja vam comencar a notar la fresqueta, pero un cop vam arribar-hi feia un fred que pelava....sobretot amb la poca roba d’hivern que portavem. Aixi que ens vam passar els cinc dies seguents encongits, esperant que s’aclares el cel, sortis el sol i poguessim veure aquestes magnifiques vistes.... Al final, ni el sol, ni els Himalaies ni el Kachenjunga...pero almenys vam probar el té Darjeeling, que esta ben bo i sobretot calentonet!!! Jejeje!!! :-)






Aixi que, cansats de passar fred i amb el temps que no tenia pinta de millorar, vam decidir marxar cap a Calcuta per despres anar ja cap al sud,...que diuen que alla hi fa calor!!! Siiii!!! Som-hiiiii!! :-)

25/03/11 Calcuta (West Bengal, India)

DIA 458 – 462

Des de Bangkok vam volar a Calcuta. Tornavem a la India un any despres, havent estat a altres paisos i amb una mica mes d’experiencia com a “motxilleros” :-) , pero arribavem tant o mes il.lusionats que el primer cop, pensant que no hi ha gaires paisos tant unics i especials com la India....




Calcuta ha estat la primera parada, i ens ha encantat tornar-hi despres de tant de temps, i aixi acostumar-nos de nou a l’estress i congestio dels carrers i ciutats d’aquest pais...el transit caotic i el soroll de les botzines, els carrers plens de gent, paradetes i venedors ambulants..., on avancar pel carrer o creuar-lo es, de vegades, tota una aventura...o mes aviat una carrera d’obstacles!! :-)



















Aquest cop no vam visitar cap de les atraccions turistiques de la ciutat, pero nomes el fet de caminar i deixar-te perdre pels carrers, poder observar com viu la gent i tot el que passa en les seves vides cootidianes, es una experiencia que no te preu!!!...aixi que els primers dos dies vam estar ocupats voltant per la ciutat....



















Molt sovint veus a gent dutxant-se en moltes de les fonts que hi ha pels carrers de la ciutat...



Quan passejavem cami a l’estacio de tren per encarregar el ticket, vam trobar-nos un tipus de mercat a l’engros. Estaven subastant platans i era curios de la forma que ho feien...anaven passant homes en fila amb els platans a sobre el cap i els hi posaven un preu, i qui donava mes, se’ls enduia...era ben curios!!!. Al cap de dos dies vam tornar-hi, i en comptes de platans venien taronges. Es una passada com la gent carrega els bens, tothom trasporta les mercadaries o les compres a sobre el cap.....fins i tot hem vist carregar un armari sencer amb el cap!!! :-/





Entre l’anterior vegada i aquesta, tenim tants bons records d’aquesta ciutat que ens fara pena marxar, pero be, hem de comencar la nostra ruta cap el sud aviat!!