Per arribar a Jaisalmer ens hem passat la nit viatjant en bus en un llit doble ( entre els seients i el sostre) on hem passat prou be les 7 hores de viatge. Vam arribar a les 5 del mati, aixi que vam seure a esperar a esperar que es fes de dia mentre ens preniem un te. No vam tardar en notar la diferencia en la vestimenta de la gent, ja que quan comencava a clarejar, tres senyors que es van asseure al costat nostre, semblaven ben be els "3 reis mags" (sabates estil ali baba, turbants, arrecades, barbes i vestits amb una mena de llencols) aixi que vam estar ben entretinguts fins l'hora de marxar. Ah, i les dones tb vestiern diferent, vestits amb colors molt vius i llampants, fents servir molts bracalets, collarets i piercings (en aquet lloc els piercings del nas eren ben grossos, mes que el propi nas i tot. La noia de la foto en dur un d'aquests) quina passada!!
Ja mentre buscavem un allotjament ens va donar la impressio que Jaisalmer era especial. I nomes ens va caler una petita volta per adonar-nos que semblava tret d'un conte.
Jaisalmer rep el sobrenom de la ciutat daurada pel color groguenc de la pedra amb la que es construeixen tots els edificis. Presidint el poble hi ha una impressionant fortalesa que data del 1156 sobre un turonet, on curiosament la gent encara segueix vivint a dins del fort. Als voltants tot el terreny es molt arid i desertic i esta situada a la part oest del Rajastan, nomes a uns 100km del Pakistan. Com podeu veure a les fotos es precios!!
.jpg)
Aqui a Jaisalmer son molt tipics els safaris amb camell pel desert. Aixi que com podeu imaginar tothom t'els intenta vendre. Despres d'aguantar-li el rotllo a un parell d'agencies i propietaris de camells vam decidir fer-ho pel nostre compte. Aixi que al dia seguent vam llogar una moto i conduir 42km fins al poble de Sam, on comenca el deser de dunes. Nomes el cami fins a Sam ja va valer la pena, carreteres llargues i desertiques i petits poblets per alla perduts.
El passeig amb camell va ser ben entretingut. Anavem acompanyats d'uns noiets autoctons del desert ben simpatics que fins i tot ens van fer fer una cursa (va guanyar la Lurdes) i vam estar perseguint amb els camells a un petit "bambi" que ens vam trobar per alla. Aquest senyor del turbant i la flauta ens va fer una bona estona mentre ens preparaven els camells.
El mes de Febrer comenca l'epoca de cel.lebracio de casaments, i cada nit hi havia festa pels carrers. Els casaments son ben diferents, els convidats i el nuvi (montant a cavall) fan ruta pels carrers amb musica a tota pastilla ballant. Tots aquests casaments que hem vist han estat a dins del fort, on nomes els de casta alta (Brahmin) s'hi poden casar. La vestimenta de la gent es preciosa, especialment la de les dones, que amb els seus saris de colors vius i brillants donen un aire molt especial a la festa. Un dels dies, a traves d'un Brahmin que vam coneixer, ens van convidar a seguir un casament.
Desde que hem arribat a la India que hem pogut veure mes o menys les diferencies socials, pero ha sigut aqui a Jaisalmer que arrel de coneixer a varis Brahmins ens hem adonat de la gran importancia que li donen al fet de pertanyer a una casta o una altre. Ens han dit obertament que no volen barrejar-se amb les castes mes baixes ni amb els anomenats "indesitjables". Fins i tot a nosaltres ben aviat ens preguntaven a que ens dediquem i si tenim estudis. En alguna ocasio fins i tot ens han preguntat la professio dels nostres pares o en una ocasio, de quina casta erem. ;-)
A part de visitar el poble i les havelis (cases tipiques) que son impressionants hem fet altres excursions entre les quals destacariem:
- Visita als Centophs: que son els cementiris dels Maharajas de la ciutat (Reis)
.jpg)
.jpg)
- Visita a un temple a un turonet on hi viu un Sadu ( Home sagrat) pero curiosament en aquest cas era un nen de nomes 9 anys que viu alla sol des dels 7 anys. La foto es del temple on viu...
Un altre aspecte a destacar d'aquest lloc es l'amabilitat i hospitalitat de la gent. Per primera vegada hem notat que molta gent ens ha ajudat sense esperar res a canvi ni portar-te a cap botiga, a mes la gent et somriu i ssaluda pel carrer i encara que no compris res a la seves botigues et desitgen que tinguis un bon dia.
El que mes ens va sorpendre va ser quan circulant amb la moto pels carrerons de la ciutat, dos nois ens cridaven i seguien en moto durant una bona estona, fins que al final ens vam parar i ens van tornar 300 rupies (5 euros) que s'ens havien caigut de la butxaca. Qui s'hagues pensat que a la India, algu es pendria la molestia de seguir-te durant 5 minuts per tornar-te diners, especialment sent turista.
Si es que la India no et deixa de sorpendre!!! :-0
Propera parada Udaipur....segons diuen una ciutat molt romantica.
Hola carinyets,
ResponEliminaQuines fotos més xules !!!! He intentat imprimir les del desert, però deuen ser de baixa resolució perquè surten borroses.
Avui fa dos mesos que vau marxar, ja heu vist directament una mica del que hi ha fora del nostre món tant ordenat: diversitat de cultures,
llengues, sabors, olors, gustos estètics, i també, pobresa, desordre, caos
ordenat, bruticia, manca de salubritat pública, contaminació, mendicitat.
Heu vist l'India dels palaus i temples (encara us falta el Taj Mahal), l'India de la pobresa i la manca de tot (tal com es veu en les fotos la
vida a les vores de les carreteres, als carrers de les grans ciutats, i suposo que heu vist algunes imatges increibles que regiren l'estomac i conmouen). Asquestes imatges les tindreu durant molt de temps en el vostre cap, però el bagatge que us donarà aquest viatge us servirà per sempre.
Un petó i una abraçaaaaaaaaaaada ben forta.
Rosa Maria