Arribant a Calcuta hem quedat amb les mexicanes que vam coneixer al Nepal per passar uns dies amb elles a l'orfanat on treballa la mare. Nomes baixar del tren, hem flipat amb la calor, es d'aquelles calors humides i enganxoses, i si penseu que durant tot el dia estavem a 40-45 graus ja us podeu imaginar quin tip de suar que ens hem fet. Fins i tot la gent pel carrer va amb paraigues per protegir-se del sol i amb mocadors per aixogar-se la suor.
De cami ja vam poder veure que els paisatges no tenen res a veure amb el que hem vist fins ara. Tot es molt verd i tropical, amb vegetacio molt densa i ple de palmeres i bambu. Tambe ens ha sorpres la gran quantitat d'aigua que hi ha, sobretot venint del Rajastan on tot es molt arid. Totes les cases tenen una bassa d'aigua o petit estany al davant on s'hi dutxen, renten o fins i tot pesquen.
L'orfanat esta perdut per una carretereta a les afores de Sonarpur, un poblet a uns 25km a les afores de Calcuta. Per qualsevol cosa que calgui s'ha d'anar a Sonarpur, un poble molt autocton i autentic on no hi ha turistes, cosa que es nota en la mirada encuriosida de la gent, molt diferent de les mirades de la gent de les ciutats o zones turistiques. La gent d'aquests poblets sembla mes innocent i agradable...tot i que gairebe ningu parla angles.
A l'orfanat hi ha un 100 nens, on gairebe tots han estat abandonats o les families no s'en poden fer carrec, sobretot fills de mares solteres o vidues, que per aquest fet les families ja no les volen. Tot i que teniem pensat passar-hi nomes uns dies, l'experiencia ha estat tan bona i enriquidora que finalment hi hem estat dues setmanes...i la veritat es que s'ens va fer curtissim, ens hi haguessim estat molt mes pero eren els ultims dies de les mexicanes al centre ja que despres de 3 anys s'en tornaven a Mexic. Veient alguns nens de l'orfanat s'ens encongia el cor...alguns tenien unes histories tan tristes que donaven ganes d'endur-te'ls cap a casa....i fins i tot algun cop ens emocionavem mirant-los...es notava tant que necessitaven era afecte i atencio!!! I tot i aixi aquest nens encara tenien sort de que els haguessin acollit en aquest centre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada