Buaaaa per fi estem a Louang Phrabang, quina tortura de cami!!! Vam sortir de Houay Xai a les 5 de la tarda i hem arribat a Louang Phrabang a les 9 del mati. El pitjor de tot ha estat que la carretera era tan dolenta que mes aviat semblava un cami de cabres, aixi que era practicament impossible clucar els ulls. Semblava mentida que un autobus pogues passar per aquells camins de fang, sots i curves...sense caure a trossos.
Aprofitant que hem estat tantes hores a dins el bus hem estat llegint la nostra nova guia de Laos per aixi coneixer alguna cosa mes del pais. Aixi que us en fem cinc centims...
Laos esta obert al turisme nomes des del 1990, cosa que explica que les seves infraestructures encara siguin precaries. Hi ha ben poques carreteres i en mal estat, i fins fa ben poc el principal mitja de transport eren les barques que transiten per la gran quantitat de rius que hi ha.
Pel que fa a la sanitat segons sembla es practicament inexistent, i a la guia recomanen que si et poses malalt d’alguna cosa mes seria que la tipica diarrea del viatjer, el millor es creuar la frontera i anar a un hospital tailandes. De fet, algu ens va dir que ens fixessim que gairebe no hi ha gent gran...i es ben veritat que no n’hi ha, a diferencia de Tailandia. Hem de tenir en compte que a les zones rurals, lluny de les ciutats, l’acces a la poca medicina que hi ha, amb aquestes infraestructures i els pocs recursos de la poblacio rural, es practicament impossible.
Laos es un pais relativament petit i molt poc poblat. A mes, es tambe un pais molt pobre on el 80% de la poblacio es dedica a l’agricultura de subsistencia, i la major part de la gent que treballa rep el salari minim d’1$ al dia.
El clima de Laos es tropical i esta caracteritzat pels monzons i nomes hi ha 2 estacions la seca i la plujosa, epoca en la que ens trobem ara, tot i que a vegades plou cada dia, normalment son riuxats forts i curts, per tant no t’impedeixen continuar amb els teus plans.
Tot i que la superficie de Laos es una mica menys que la meitat de la superficie d’Espanya, Laos nomes compta amb uns 6 millions d’habitants. Un 65% de la seva superficie esta formada per densa vegetacio tipica de les selves subtropicals, no es d’estranyar doncs que, la fauna abundi en tigres, lleopards, bufals i elefants entre molts altres animals salvatges. Almenys en el nostre viatge interminable entre Houay Xai i Louang Phrabang ens hem pogut entretenir mirant els paisatges espectaculars del Nord, amb molts contrastos entre les muntanyes i vegetacio verda i els rius d’aigua marronosa .
LOUANG PHRABANG va ser la capital de Laos fins el 1545, any en que Vientian va asumir aquest rol. Tot i aixi, Louang Phrabang continua sent el principal centre espiritual, religios i cultural del país. L’any 1995 la Unesco va declarar Louang Phrabang Patrimoni de la Humanitat per la gran quantitat de temples budistes i l’arquitectura herencia del colonialisme francés.
Potser degut a haver estat declarat Patrimoni de la Humanitat, el poble es molt turistic i esta plagat de Guest Houses, restaurants i cafeteries...cosa que ens va causar una altra decepcio… i mes perque a molts llocs els preus ja te’ls deien directament en dolars i no eren gens “barats”. Vaja!! Nosaltres que esperavem que Laos fos mes economic per aixi baixar el nostre presupost mensual i poder allargar el viatge una miqueta mes, i resulta que ja ens volen cobrar en dolars….mmm….comencem amb mal peu!!!
Louang Phrabang es molt relaxat…basicament el que es pot fer aquí es passejar pels seus carrers, visitar els seus temples, fer un passeig en barca pel rius Mekong o Nam Khan, visitar el mercat artesanal que monten cada vespre al carrer principal o asseure’t a un dels molts bars a disfrutar d’una cervesa “BeerLao” (la qual es motiu d’orgull nacional). Aixo si, no t’entretinguis gaire degustant la “BeerLao” ja que a les 11.30 de la nit….toc de queda, tot tancat i a les 12 tothom a casa!!
Gairebe tots els dies que hem estat per aquí el temps ha estat forca bo, durant el dia feia sol i molta calor i de tant en tant algún xafec, pero majoritariament al vespre, aixi que ja ens va anar be per poder visitar els seus entorns. Un dels dies vam agafar una barqueta per creuar el Mekong i anar a Xiang Men, un petit poblat rural que, tot i estar nomes a l’altre costat del riu, no te res a veure amb Louang Phrabang...ni guest houses, ni restaurants ni bars...
Aqui a Xiang Men vam vistar els temples de Wat Long Khom (que un dia havia estat la residencia de vacances reial) i el Wat Chom Phet (un monesteri abandonat) des d’on hi ha unes vistes excepcionals de Louang Phrabang i el Mekong.
Quan va ser hora de marxar, vam tornar cap al riu a trobar-nos amb el senyor de la barca perque ens tornes a creuar, pero...sense que ens sorprengues gaire no es va presentar...sort que no li vam pagar anada i tornada com ell ens demanava perque...ja ens vam ensumar que podia ser que ens plantes!!!
Aixi que sota la pluja vam haver de voltar i esperar a veure algu que ens pogues creuar...per sort no vam tardar en trobar una barqueta perque ens creues. Era una canoa ben autoctona... en la qual erem 6 persones, i en la que no et podies moure ja que no semblava gens estable. Va ser divertit, tots feiem una cara de fer equilibri!!!
Un altre dia vam anar a visitar les catarates de Kouang Si, situades a 35 km de Louang Phrabang. Per anar-hi vam llogar un tuk-tuk juntament amb dos anglesos i una nova zelandesa amb els quals hem coincidit des que vam creuar la frontera. Les catarates eren molt guapes i a mesura que anaves pujant cap a la catarata mes gran anaves trobant piscinetes naturals d’aigua blava en les que donava gust fer-hi un banyet, i mes amb aquella caloreta!!! Ah, i mireu a la ultima foto quina planta mes exotica...
En el recinte de les catarates hi ha un centre de recuperacio de l’os asiatic. Segons vam llegir son ossos ferits o orfes que han estat victimes del comerc il.legal i que el govern ha recuperat o confiscat a cacadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada