DIA 342 – 344
El viatge de Labuanbajo a Ruteng es va fer forca pesat ja que entre trobar un “bemo” que ens portes, i les 5 hores que es tarda en fer els 70 Km que hi ha, vam estar gairebe tot el dia, i arribavem a Ruteng a les 10 del vespre. El cami va ser d’allo mes entretingut, una carretera plena de curves i muntanyes, la musica “a tota castanya” tota l’estona, i a mes de quedar-nos “encallats” a la carretera i haver d’esperar a un camio ens treies del forat, vam haver de parar a mig cami a canviar els frens de la furgoneta!! casi nah!! :-)
Ruteng es la primera ciutat una mica gran despres de Labuanbajo, pero no te gaire res d’especial llevat d’estar situada en una mena de planura rodejada de muntanyes volcaniques. Tot i que gairebe tot indonesia es musulmana, la illa de Flores es majoritariament catolica, aixi que a la ciutat hi ha varies esglesies...I per cert, aqui pel que veiem cada dia plou i la temperatura es forca mes fresqueta que a les zones de platja... :-/
Una de les coses que destacariem de Ruteng es la gran quantitat d’estudiants que hi ha. A mes d’escoles i institus, hi ha la facultat de turisme, i a tota hora es veuen estudiants pels carrers. El mes curios es que tots et saluden pel carrer dient “hello miss, hello mister”...i aixi tota l’estona!! I els estdiants de turisme, a mes, et paren per practicar el seu angles, oferir-se a fer de guies...i per que els hi signis un autograf a la seva llibreta. Aixo al principi ens va fer molta gracia i pensavem, “quina gent mes maca”, pero al final, despres de parlar amb 50 estudiants, signar 50 autografs, veure que tots fan les mateixes preguntes i que no escolten les teves respostes, vam acabar fugint i amagant-nos dels estudiants.
El que mes ens va agradar va ser el mercat diari que hi havia al centre. A diferencia de molts mercats que haviem vist aquest era cobert, i forca organitzat...pel demes era com tots, on la gent era molt simpatica i encuriosida de veure turistes.
Venien tabac casola que la gent mateixa cultiva i fermenta a casa...
Aqui vam tornar a concidir amb l’Anna Maria i en Vicenc, aixi que els 4 vam anar a visitar unes plantacions d’arros que tenien forma de teranyina. Aquesta forma era deguda a que es repartia la collita a parts iguals entre els membres del poble. Haviem vist alguna foto molt maca d’aquestes plantacions, pero quan hi vam anar nosaltres el camp no estava gaire verd i no es veia gaire espectacular...
Aqui a Ruteng cada dia ens va ploure, i feia una temperatura fresqueta...que tambe s’agraia. Per la nit haviem de fer servir el sac de dormir que ens va fer la Rosa Maria i tot...despres d’arrossegar-lo gairebe un any, aquest va ser el primer cop que el vam fer servir. Ueeee!!! :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada