27 de gen. 2011

11/01/11 Tana Toraja (Sulawesi, Indonesia)

DIA 374 - 389

Per fi, el dia 27 vam trobar un bitllet de bus (cada dia estaven plens) per anar a Rantepao, ciutat que serveix de base per visitar la zona de Tana Toraja,on hi ha molts petits poblets tradicionals.

Un dels principals atractius de Tana Toraja es la seva cultura i costums, sobretot en relacio a la mort i als funerals. La cerimonia mes important i sorprenent (xocant) son els funerals Toraja (que ja explicarem en la proxima publicacio).


El viatge amb bus va durar gairebe tot el dia, i arribavem a Rantepao que era fosc...Nomes arribar ja vam adonar-nos del munt de gent que hi havia i l’ambient festiu que s’hi respirava...els carrers, botigues i restaurants eren plens de gom a gom, i tota l’estona se sentien petards i coets. A la zona de Tana Toraja, la majoria de la gent es cristiana i per tant cel.lebren el Nadal i cap d’any com nosaltres... Almenys, tot i estar tan lluny de casa, vam notar les festes de Nadal!! Ueeeeee!!! Fins i tot hi havia arbres i llumetes de Nadal!!! :-)


Tot i que el primer dia ens va costar forca trobar allotjament, ja que els hotels “baratillus”estaven plens, el segon dia ens vam canviar a un mes economic i la vam ben encertar!! Definitivament el millor lloc on hem estat en els ultims mesos....per 8 euros la nit teniem una habitacio neta com una patena, televisio per satel.lit, aigua calenta (primer cop en tota l’estada a Indonesia)...i un esmorzar ben complert: Pa i mermelada artesanals, un ou ferrat, te i cafe,i suc natural!!! Cada dia esperavem l’esmorzar amb candeletes!!! Jejeje!! :-)













Tambe es tipic de Tana Toraja el tipus de construccio de les seves cases, els “Tongkonans”, que tenen les teulades amb una forma molt caracteristica, com podeu veure a les fotos...





Primer vam estar visitant els poblets del sud de Rantepao, i el que ens va semblar mes guapo de tots es el poble de Kete’Kesu que esta nomes a 5 Km.




El poble esta format per uns 10 Tongkonans (cases tradicionals) i els seus graners d’arros, situats just al davant de les cases. Al costat esquerre de la foto hi ha les cases, i a la dreta els graners...


A les cases hi pengen banyes de bufals com a simbol de prestigi social... com mes banyes tenen, mes alta es la casta (aqui tambe fan servir el sistema de castes).

















Els Toraja tenen la creenca que es poden endur les seves possessions a l’altra vida, i enterren al seus morts dins de coves, en tombes tallades a la roca, o penjant els atauts en parets de roca o precipicis, per tal d’evitar que les tombes siguin saquejades. Aqui a Kete’Kesu hi ha varis exemples de tombes penjades a la roca i algunes dins d’una cova. Donat que son molt antigues i s’han anat fent malbe hi ha piles d’ossos i cranis per terra.



Una mica mes al sud es troba Lemo, un poble on, a mes de haver-hi alguns Tongkonans molt fotogenics....













...hi ha una paret de roca on hi ha varies tombes i els Tau-Tau, unes figures de fusta que simbolitzen les persones enterrades. Normalment els tau tau els fan a imatge de la persona morta, tot i que en aquest lloc tenen una fisonomia una mica estranya... alguns semblen “munyecos diabolicos”!!




A 18 Km al sud de Rantepao es troba Makale, la capital de Tana Toraja, on nomes hi vam fer una volteta i vam visitar el seu mercat...mireu com tenien als pobres porcs...hores i hores alla estesos amb una calor asfixiant!!





Tambe vam visitar varis poblets de la zona nord on les carreteres eren molt menys transitades i en molt mal estat. El poblet que ens va semblar mes bonic va ser Palawa, que es molt semblant a Kete’Kesu, tot i que molt menys visitat.






Per aqui, el nord, vam veure moltes plantacions d’arros i alguns paisatges realment preciosos...







Tambe vam visitar el poble de Lokomata,a 21km de Rantepao, on hi ha una roca inmensa amb moltissimes tombes cavades a la pedra...en vam contar mes de 70!!




Despres vam visitar les tombes del poble de Pana, on hi ha moltes tombes antigues cavades a una paret de roca...



...i tambe hi havia alguns arbres on s’hi enterraven bebes!!



Aqui vam pasar el nostre segon cap d’any fora de casa i, tot i que no vam fer gaire res especial mes que anar a sopar una sopa de noodles bonissima i anar a fer una cervesa, l’ambientillo era molt festiu i a diferencia de l’any passat al Nepal, es notava que era cap d’any!! Dos dies abans, i la nit de cap d’any especialment, era un no parar de coets i petards....mai haviem vist tants focs artificials, ni per St. Joan!!!

1 comentari:

  1. Hola carinyets,
    Estem molt a prop vostre. Avui veient Kajuraho hem pensat que fa un any passajaveu per aquests temples tan xulos. Be, de fet pensem en vosaltres des que hem arribat a l'India pensant en com us vau desenvolupar en aquest pais tant especial i al mateix temps tant agobiant.
    He vist el blog.
    Espero que per Myamar us vagi be.
    Petons
    Rosa Maria

    ResponElimina