09/04/10 - BANGKOK (Tailandia)

Dia 107-112

El vol de Calcuta a Bangkok va anar molt millor del que esperavem, tot i no tenirles totes d'agafar un vol low-cost de la India...l'avio era ben nou i ens van donar esmorzar i tot!! :-)

El que mes ens va sorprendre va ser l'aeroport tan petit (mes que el de Girona) de Calcuta per una ciutat tan gran i la lentitud dels tramits, i mes quan l'aeroport estava ben buit i nomes tenien 5 vols programats fins al mati...en fi, coses de la India!!!

Tan aviat com vam baixar de l'avio i entrar a la terminal ja ens vam adonar que Tailandia no tenia res a veure amb la India. Tot nou i sofisticat, netissim, ben indicat, la gent fent cua civilitzadament i les noies....amb minis molt curtes.

Com que les guies de Tailandia que vam trobar a la India no ens van agradar (sembla que la Lonely Planet tingui el monopoli) hem arribat aqui ben be a l'aventura, sense saber quina es la moneda, ni el seu valor, sense allotjament reservat, ni saber a quina zona buscar-lo....aixi que el primer que vam fer va ser anar a l'oficina d'informacio.













Marxant de l'aeroport en un bus com deu mana (es a dir no un d'aquells que es cau a trossos) semblavem dos nens petits encuriosits mirant les carreteres, els cotxes, la gent circulant en ordre i sense fer servir la botzina per tot, els gratacels, el tipus de construccio...tot tant diferent del que hem vist els ultims 4 mesos!!! Tot aixo promet molt i tenim 2 mesos per explorar-ho, aixi que pels que ens seguiu a traves del blog....BENVINGUTS A TAILANDIA!!! iuujuuuuuu!!!

















Un cop allotjats, a la que vam fer un parell de voltes tot ens va semblar molt i molt turistic, massa i tot. Anglesos bebent birra a totes hores, tothom vestit "de la mueeeerte" i lluint broncejat, ple de botigues i tailandeses intentant pescar algun guiri!! ;-) Donava la sensacio de que estavem a qualsevol poblet turistic de la costa com Lloret o Platja d'Aro....potser la nostra impressio hagues estat diferent si haguessim vingut de casa en comptes de la India.

Bangkok esta ple de coses per visitar: Temples, parcs, monuments, mercats, etc... Alguns dels temples que hem visitat son el Wat Arun, Wat Ratchanatdaram, Wat benchamabophit i Wat Mahathat entre molts d'altres.
















Molts temples estan a la vora del riu Chao Phraya que creua la part oest (antiga) de Bangkok de nord a sud. Aixi que vam agafar el ferry per moure'ns i visitar els voltants del riu.




















Des que hem arribat les manifestacions han anat agafant forca i cada dia hi ha mes aldarulls i varia gent ens ha recomant que marxem de Bangkok perque la situacio encara empitjorar. Aixi que hem decidit marxar cap a les platgetes del sud i disfrutar una mica del sol i ja tornarem a Bangkok quan anem cami del nord, i amb sort tot ja estara mes tranquil, ja que ens han quedat moltes coses per visitar.

04/04/10 - CALCUTA (India)

Dia 100-107

Despres d'haver-nos passat dos setmanes a l'orfanat i haver passat uns dies inoblidables, hem anat cap a Calcuta, una ciutat que pel que haviem llegit i sentit no prometia gaire.

Calcuta, la capital de West Bengal i antiga capital de la India, es una ciutat inmensa i una de les mes poblades del mon amb 14.5 milions de persones.














Com a herencia de l'epoca colonial britanica hi ha ple d'edificis molt antic i en mal estat. Un els dies vam veure un incendi en un edifici emblematic de Park Street ( carrer mes comercial de la ciutat), on van morir unes 50 persones degut a les males condicions de l'edifici i la falta de mesures de seguretat. El mes sorprenent es que els bombers van tardar 45 min. tot i estar a uns 500 metres de l'edifici. I un cop alla les mangueres no tenien prou potencia per arribar a la 5a planta, aixi que van haver d'esperar mes estona perque arribes una grua. A mes a mes, amb lo curiosos que son els indis i sense estar la zona acordonanda (sorprenentment), tothom estava a sota de l'edifici mateix contemplant i fent encara mes dificil la feina dels bombers.














Com a atraccions estrella de Calcuta hi ha el Victoria Memorial, un edifici de marbre blanc construit al 1901 per commemorar la reina Victoria, situat dins d'un parc molt ben cuidat que curiosament esta ple de parelletes fent-se petons i abracant-se, cosa que no haviem vist encara, ja que fer-ho publicament no esta ben vist.














Tambe hem visitat la casa, encara en funcionament, de la mare Teresa de Calcuta, aixi com l'habitacio on dormia, la tomba i un petit museu on ensenyaven algunes de les seves pertinences i el que va fer per tanta gent pobre i malalta....quina dona tant admirable!!!

















Una de les coses que mes ens va agradar va ser passejar pel New Market, un mercat grandios on pots trobar de tot i mes a molt bon preu, aixi que vam aprofitar i ens vam firar una miqueta!! :-)

Tot i la gentada que hi ha per tot arreu, el transit de bojos, la calor engaxifosa i la quantitat de gent que hi ha demanant pels carrers.....Calcuta ens ha agardat molt, te un encant especial i la gent ens va semblar mes agadable que la d'altres llocs on hem estat.














En general la probresa a Calcuta es veu reflectida per tot arreu: esta ple de "xavoles", gent pels carrers i molta molta gent demanant....pero el dia que mes vam flipar va ser de cami a l'aeroport, concretament a les 4 del mati, on totes les voreres i per tot arreu estava plenissim de gent dormint, era al.lucinant, en alguns llocs hi havia aglomeracions de gent dormint pel carrer.














Malgrat que haviem planejat continuar el nostre viatge per Vietnam, per raons de visar i dels preus dels vols, continuarem per Tailandia!! Aixi que les proximes noticies les donarem des d'alla! Aixo si...el vol molt barat, esperem que arribem sans i estalvis!!;-)

27/03/10 - BAKKALI (India)

Dia 98-99

Amb les Mexicanes i en Sajal (un noi del centre) vam decidir anar un parell de dies a Bakkali. El cami desde Sonarpur va durar unes 5 hores i vam haver d'agafar varis transports per arribar-hi, sort que anavem amb en Sajal i era mes facil, ja que gairebe ningu parla angles. El pitjor de tot va ser agafar els trens locals que van plens a rebentar, tant plens que la gent sobresurt per les portes (be no hi ha ni portes) es una passada!! Quan el veus venir et dona la impressio que es impossible que hi hagi espai per una persona mes...i n'acaben entrant moltes mes. Esta alla dins no es gaire agradable i menys amb aquella calor!! Pero bueno, almenys vam probar com s'hi va :-/ Aixo si, el millor de tot es quan aconsegueixes sortir....quina alliberacio!!














Bakkali es un poblet de costa situat 135 Km al sud de Calcuta. Es un poble de platja de sorra blanca, on hi ha nomes turistes indis. Es veu que despres del Tsunami tota aquella zona s'ha vist afectada i el turisme ha baixat moltissim.














La platja estava plenissima de crancs, estrelles de mar i altres animals marins, aixi que vam estar tots ben entretinguts. Aixo si, l'aigua no era gens transparent, tenia un color fangos que no convidava gens a banyar-s'hi.
















Bakkali te un port pesquer forca important, aixi que al migdia esta ple de barques descarregant tots els peixos per posar-los a la venda.















Desde alla vam llogar un barco pesquer juntament amb altra gent i vam anar a una illa deshabitada que estava a una horeta amb barca. Alla tambe vam poder disfrutar de tota la fauna: cargoles, crancs petits, crancs vermellosos, ocells....

25/03/10 SONARPUR / NATAGACHI (India)

Dia 86-97

Arribant a Calcuta hem quedat amb les mexicanes que vam coneixer al Nepal per passar uns dies amb elles a l'orfanat on treballa la mare. Nomes baixar del tren, hem flipat amb la calor, es d'aquelles calors humides i enganxoses, i si penseu que durant tot el dia estavem a 40-45 graus ja us podeu imaginar quin tip de suar que ens hem fet. Fins i tot la gent pel carrer va amb paraigues per protegir-se del sol i amb mocadors per aixogar-se la suor.














De cami ja vam poder veure que els paisatges no tenen res a veure amb el que hem vist fins ara. Tot es molt verd i tropical, amb vegetacio molt densa i ple de palmeres i bambu. Tambe ens ha sorpres la gran quantitat d'aigua que hi ha, sobretot venint del Rajastan on tot es molt arid. Totes les cases tenen una bassa d'aigua o petit estany al davant on s'hi dutxen, renten o fins i tot pesquen.

















L'orfanat esta perdut per una carretereta a les afores de Sonarpur, un poblet a uns 25km a les afores de Calcuta. Per qualsevol cosa que calgui s'ha d'anar a Sonarpur, un poble molt autocton i autentic on no hi ha turistes, cosa que es nota en la mirada encuriosida de la gent, molt diferent de les mirades de la gent de les ciutats o zones turistiques. La gent d'aquests poblets sembla mes innocent i agradable...tot i que gairebe ningu parla angles.














A l'orfanat hi ha un 100 nens, on gairebe tots han estat abandonats o les families no s'en poden fer carrec, sobretot fills de mares solteres o vidues, que per aquest fet les families ja no les volen. Tot i que teniem pensat passar-hi nomes uns dies, l'experiencia ha estat tan bona i enriquidora que finalment hi hem estat dues setmanes...i la veritat es que s'ens va fer curtissim, ens hi haguessim estat molt mes pero eren els ultims dies de les mexicanes al centre ja que despres de 3 anys s'en tornaven a Mexic. Veient alguns nens de l'orfanat s'ens encongia el cor...alguns tenien unes histories tan tristes que donaven ganes d'endur-te'ls cap a casa....i fins i tot algun cop ens emocionavem mirant-los...es notava tant que necessitaven era afecte i atencio!!! I tot i aixi aquest nens encara tenien sort de que els haguessin acollit en aquest centre!