30/07/10 Ho Chi Minh (Vietnam)

DIA 219 – 223

Saigon, va ser anomenada Ho Chi Minh a l’any 1976, un any despres de que els comunistes vietnamites prenguessin el control de la ciutat. Tot i aixi l’antic nom encara es el que es fa servir per tot arreu!!




Saigon es la segona ciutat mes gran de Vietnam amb uns 7 milions d’habitants. Es una metropolis en constant moviment, impulsada per la cultura i el gran creixement economic, i es el principal motor economic de Vietnam.




Com a moltes ciutats d’Asia hi ha tambe el barri xines, que la guia recomanava visitar, aixi que hi vam anar a passajer-hi una estona. :-)




Si en la nostra estada a Hanoi vam dir que hi havia moltissimes motos....Saigon es el no va mas!! Hi ha motos per tot arreu, i a mes circulen pel seu carril, en sentit contrari, per les voreres...es una bogeria i ben curios de veure!! Molts cops ens quedavem bocabadats als semafors mirant la gran quantitat de motos i com se les enginyen per passar a les cruilles.

I la pluja aqui no sembla ser cap inconvenient per les motos, a la que comenca a ploure tothom para a una banda, es posa el impermeable, i continua la marxa...
Una cosa molt curiosa de Vietnam i tambe de Saigon es alhora de creuar el carrer, on el truco es comencar a creuar a un ritme constant encara que vinguin motos, i elles ja et van esquivant. Si t’has d’esperar a que no vonguin motos no creuaries mai....jiji!! :-)




La ciutat en si, no te masses monuments o llocs d’interes turistic (apart dels museus), pero Saigon sembla tenir un encant especial i ens va agradar molt!!
Aixi, amb aquest creixement tant gran i rapid s’hi barregen construccions tradicionals, temples, pagodes, blocs de pisos comunistes...amb les construccions noves, gractacels i super hotels.









Una de les coses que mes ens va agradar va ser la visita al Museu de la Guerra de Vietnam. En el museu hi ha tancs, avions, bombes i tot tipus d’armes que es van utilitzar, pero el realment interessant son tots els documents, imatges i explicacions de les atrocitats de la Guerra. Hi havia alguna gabia de les que feien servir per empresonar als Viet Cong, explicacions de les salvatges tecniques de turtura, fotografies de mil i una salvatjades i fins i tot de gent actual amb malformacions causades pels defoliants, Napalm i gasos toxics.
Mireu la foto de les gabies, a la petita i posaven de 2-3 persones i a la gran de 5-7...que fort!!!

26/07/10 Nha Trang (Vietnam)

DIA 218- 219

Ens quedaven pocs dies de visat a Vietnam aixi que vam parar a Nha Trang nomes un dia perque no se’ns fes tan pesat el viatge fins a Ho Chi Minh, i de passada ja veiem aquesta ciutat, que segons ens havien dit, es un dels destins turistics de platja preferits per vietnamites i turistes juntament amb Mui Ne.

En les poques hores que vam tenir per Nha Trang vam tenir temps de passejar pel passeig maritim i la platja, visitar un mercat...i comprar provisions pel viatge seguent. La platja ens va semblar xula, fins ara la millor que hem vist a Vietnam, i com no, plena de gent passejant i venedors ambulants. Quina pena que el temps no ens va acompanyar gens i no vam poder-la gaudir ja que es va passar practicament tot el dia enuvolat i plovent...

Quan vam marxar de Nha Trang cap a Ho Chi Minh vam passar amb el bus per Mui Ne i les dunes de sorra dels seus voltants, aixi que ja ens va anar be per fer-nos una idea d’aquesta altra poblacio que no vam tenir temps de visitar. Semblava molt mes tranquil i acollidor, tot i que tenia pinta de nomes poder-hi fer vida de platja i solet.

24/07/10 My Son (Vietnam)

DIA 217

A 40 km de Hoi An es troba el conjunt de ruines de My Son, corresponent a l’antiga cultura Champa, i que data dels segles IV-XIV. My Son servia de centre religios i intel.lectual, on a mes es coronova i enterrava a la dinastia reial dels Champa. En alguns dels temples mes antics es pot veure la influencia de la religio Hinduista, amb temples dedicats a Shiva, pero en altres temples posteriors ja son dedicats al Budhisme.



..........................



Aquestes runes son unes de les mes importants de la cultura Champa, ja que van ser ocupades de forma continuada del selge IV al XIII. Pero durant la guerra amb els EUA els Viet Cong van fer servir aquest lloc com a base, i a causa del bombardejos dels americans nomes van quedar 20 structures de les 70 originals...de fet, al costat d’alguna de les runes es veuen encara els craters de les bombes, i aconsellen no desviarte gaire dels camins per les que encara hi ha sense explotar. El 1999 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i avui en dia esta en proces de reconstruccio.

La veritat es que despres d’haver vist tantes runes, aquestes no ens van agradar tant com altres. El lloc ens va semblar una mica abandonat, sense senyalitzacions ni explicacions...cosa que les va fer menys interessants.

23/07/10 Hoi An (Vietnam)

DIA 214- 216

Com que se’ns acavaben els dies de visat a Vietnam i voliem veure tambe el sud, el mati seguent vam reservar el ticket per anar-nos-en a Hoi An...Aixi que aquella mateixa tarda vam agafar un ferry cap a Haiphong per despres agafar un bus d’aquells de lliteres fins a Da Nang (30km de Hoi An)...













Tot i les 17 hores que vam estar al bus (en llits curts i estrets) el viatge es va fer menys pesat que altres, ja que vam fer un parell de parades amb els apats gratuits,...per esmorzar (noodle soup) i dinar (arros, tofu, peix, pollastre,verdures,..) :-) nyumi-nyumi!!!

Un cop a Da Nang, despres d’haver-nos de discutir pel preu del bus cap a Hoi An (ens volien cobrar el triple x ser turistes) vam decidir esperar-nos al seguent bus per veure si no ens intentaven timar. Mentre ens esperavem vam coneixer a l’Albert, un noi molt simpatic de Sabadell, que igual que nosaltres estava indignat amb les ganes de timarte del vietnamites. Entre els tres al final vam aconseguir treure el bitllet de bus per la meitat del que ens demanaven inicialment...

Per fi, despres de 20 hores i cinc canvis de transport des que vam sortir de Cat Ba Island, arribavem a Hoi An!! ueeeeee!!!!




Hoi An es una ciutat encantadora situada a la costa central de Vietnam. Va ser un dels ports mes importants del sud-est Asiatic entre els S. XVII i XIX. El bon estat dels edificis i la combinacio de diferents estils arcquitectonics (Xines, Japones i Europeus) en els seus carrers el converteixen en un lloc unic en el seu genere, i el 1999 Hoi An va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.











No es d’extranayar doncs, que un dels plaers de Hoi An sigui passejar pel seu casc antic, que a l’estar tancat al transit encara el fa mes especial. Les casetes, comercos i tallers artesanals invadeixen tota els carrers... I de nit, els carrers al voltant del riu s’omplen de vida i magia. Centanars de fanalets xinesos de colors groguencs, taronges i vermellosos decoren tot el casc antic donant-li un aire ben pintoresc.







La gastronomia de Hoi An, aixi com tambe la de Hue, son unes de les mes ben considerades del pais. Algunes de les especialitats culinaries son el Wanton, White Rose i Cao Lau. Aquest ultim es una combinacio de noodles d’arros gruixudes, soja, crustons de pa, menta, lamines de porc i una salsa de vinagre i anis...i es podia degustar en una de les moltes paradetes al costat del riu mateix, i estava boniiiiiisim!!! De totes maneres, gairebe tots els apats els vam fer a un restaurant familiar on nomes feien sopes. Pero quines sopes!!Eren una delicia: noodles, vedella, menta i vegetals...amb te amb gel inclos i el somriure encantador de tota la familia, per nomes uns 60 centims la racio...aixi que sempre queien unes quantes racions!! Jejeje!! Us posem una foto d’una racio...













Dins del casc antic, hi ha varis temples i pagodes (Quang Cong Temple, Chuc Thang i Thien Hau Pagoda) i altres llocs d’interes com el “Japanese Bridge”...








Aprofitant que haviem llogat una moto vam anar a veure la platja de Hoi An, que tot i no ser res de l’altre mon, ens va agradar veure-la per la gran quantitat de gent que hi havia, pero sobretot la quantitat de venedores ambulants cuinant peix fresc a la brasa.