Com que se’ns acavaben els dies de visat a Vietnam i voliem veure tambe el sud, el mati seguent vam reservar el ticket per anar-nos-en a Hoi An...Aixi que aquella mateixa tarda vam agafar un ferry cap a Haiphong per despres agafar un bus d’aquells de lliteres fins a Da Nang (30km de Hoi An)...
Tot i les 17 hores que vam estar al bus (en llits curts i estrets) el viatge es va fer menys pesat que altres, ja que vam fer un parell de parades amb els apats gratuits,...per esmorzar (noodle soup) i dinar (arros, tofu, peix, pollastre,verdures,..) :-) nyumi-nyumi!!!
Un cop a Da Nang, despres d’haver-nos de discutir pel preu del bus cap a Hoi An (ens volien cobrar el triple x ser turistes) vam decidir esperar-nos al seguent bus per veure si no ens intentaven timar. Mentre ens esperavem vam coneixer a l’Albert, un noi molt simpatic de Sabadell, que igual que nosaltres estava indignat amb les ganes de timarte del vietnamites. Entre els tres al final vam aconseguir treure el bitllet de bus per la meitat del que ens demanaven inicialment...
Per fi, despres de 20 hores i cinc canvis de transport des que vam sortir de Cat Ba Island, arribavem a Hoi An!! ueeeeee!!!!
Hoi An es una ciutat encantadora situada a la costa central de Vietnam. Va ser un dels ports mes importants del sud-est Asiatic entre els S. XVII i XIX. El bon estat dels edificis i la combinacio de diferents estils arcquitectonics (Xines, Japones i Europeus) en els seus carrers el converteixen en un lloc unic en el seu genere, i el 1999 Hoi An va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
No es d’extranayar doncs, que un dels plaers de Hoi An sigui passejar pel seu casc antic, que a l’estar tancat al transit encara el fa mes especial. Les casetes, comercos i tallers artesanals invadeixen tota els carrers... I de nit, els carrers al voltant del riu s’omplen de vida i magia. Centanars de fanalets xinesos de colors groguencs, taronges i vermellosos decoren tot el casc antic donant-li un aire ben pintoresc.
La gastronomia de Hoi An, aixi com tambe la de Hue, son unes de les mes ben considerades del pais. Algunes de les especialitats culinaries son el Wanton, White Rose i Cao Lau. Aquest ultim es una combinacio de noodles d’arros gruixudes, soja, crustons de pa, menta, lamines de porc i una salsa de vinagre i anis...i es podia degustar en una de les moltes paradetes al costat del riu mateix, i estava boniiiiiisim!!! De totes maneres, gairebe tots els apats els vam fer a un restaurant familiar on nomes feien sopes. Pero quines sopes!!Eren una delicia: noodles, vedella, menta i vegetals...amb te amb gel inclos i el somriure encantador de tota la familia, per nomes uns 60 centims la racio...aixi que sempre queien unes quantes racions!! Jejeje!! Us posem una foto d’una racio...
Dins del casc antic, hi ha varis temples i pagodes (Quang Cong Temple, Chuc Thang i Thien Hau Pagoda) i altres llocs d’interes com el “Japanese Bridge”...
Aprofitant que haviem llogat una moto vam anar a veure la platja de Hoi An, que tot i no ser res de l’altre mon, ens va agradar veure-la per la gran quantitat de gent que hi havia, pero sobretot la quantitat de venedores ambulants cuinant peix fresc a la brasa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada