11/01/11 Deri: Cerimonia funeraria de Tana Toraja (Sulawesi, Indonesia)

DIA 374 – 389

La cerimonia mes important pels Toraja son els funerals...Els Toraja cel.lebren dues cerimonies funeraries, una just despres de la mort i l’altra despres de fer tots els preparatius (que pot arribar a ser setmanes, mesos o un parell d'anys despres)...i durant tot el temps que duren els preparatius, tenen al difunt a casa. Deu ni do...us imagineu tenir el cos a casa tot aquest temps...vaya tela!!! :-/

La cerimonia pot durar dies i fins i tot setmanes, i un dels fets mes importants es el sacrifici de bufals i porcs, ja que es creu que les animes dels animals han d’acompanyar al difunt a l’altra vida . Tenen la creenca que si no es cel.lebra el ritual adequat, l’anima del mort provocara desgracies a la familia.



Aquestes cerimonies es fan en un lloc especial, que s’anomena “rante”, una placa amb una mena de palcos als voltants. Enmig d’aquesta placa hi ha unes pedres megalitiques que es on hi ha els bufals i on els sacrifiquen...Realment es un escenari molt pinturesc.






Vam assistir a la mateixa cerimonia dos dies diferents...Era un funeral d’una familia de casta alta, on hi assistien centenars de persones i durava dues setmanes. El primer dia, feien el sacrifici de porcs, i ben aviat els mateixos convidats van comencar a desquartitzar-los i rostir-los.




Es costum, en aquests funerals, repartir la carn dels animals sacrificats entre els convidats....i es per aixo que tothom intenta espavilar-se per aconseguir la millor part. ELs homes eren els encarregats de tallar i coure la carn, mentre que les dones cuinaven i servien te i cafe als convidats...




A mes dels sacrificis tambe van fer varies danses tradicionals...

















Al cap de dos dies vam tornar a la cerimonia...aquell dia es comencaven els sacrificis dels bufals que durarien varis dies.

Aquest dia ja anavem mes preparats i, tal i com ens havien dit, vam portar un cartro de tabac per oferir a la familia del difunt... La veritat es que ens van rebre molt be, i ens van convidar a visitar l’ataut de la senyora morta.

















Ens vam sentir molt integrats...vam estar molta estona acompanyats per membres de la familia que ens anaven explicant coses de la cerimonia. Tota l’estona ens van estar oferint te i cafe, i fins i tot ens van oferir menjar a l’hora de dinar!!

















El sacrifici de bufals ens va semblar molt impactant...buaaa...una carniceria...que besties!! Mentres aguantaven el cap del bufal aixecat, li fotien una ganivetada al coll que deixava al pobre animal desangrant-se i patint de mala manera!! Quina animalada pobrets!!





Aquell dia van sacrificar 12 bufals dels 108 que hi havia. En un moment tot el terra va quedar tenyit de vermell i no passava gaire estona abans que els comencessin a pelar i tallar per repartir la carn entre les families.






Els animals que es sacrifiquen els compra majoritariament la familia, tot i que tambe son regalats pels assistents a la cerimonia. Els bufals son un simbol de prestigi social i son molt cars. Entre aquests animals tambe hi ha categories i alguns son mes cars que d’atres. Els alvins son els mes apreciats de tots, que poden arribar a costar igual que un cotxe, com es el cas del bufal blanc de la foto...

11/01/11 Tana Toraja (Sulawesi, Indonesia)

DIA 374 - 389

Per fi, el dia 27 vam trobar un bitllet de bus (cada dia estaven plens) per anar a Rantepao, ciutat que serveix de base per visitar la zona de Tana Toraja,on hi ha molts petits poblets tradicionals.

Un dels principals atractius de Tana Toraja es la seva cultura i costums, sobretot en relacio a la mort i als funerals. La cerimonia mes important i sorprenent (xocant) son els funerals Toraja (que ja explicarem en la proxima publicacio).

El viatge amb bus va durar gairebe tot el dia, i arribavem a Rantepao que era fosc...Nomes arribar ja vam adonar-nos del munt de gent que hi havia i l’ambient festiu que s’hi respirava...els carrers, botigues i restaurants eren plens de gom a gom, i tota l’estona se sentien petards i coets. A la zona de Tana Toraja, la majoria de la gent es cristiana i per tant cel.lebren el Nadal i cap d’any com nosaltres... Almenys, tot i estar tan lluny de casa, vam notar les festes de Nadal!! Ueeeeee!!! Fins i tot hi havia arbres i llumetes de Nadal!!! :-)

Tot i que el primer dia ens va costar forca trobar allotjament, ja que els hotels “baratillus”estaven plens, el segon dia ens vam canviar a un mes economic i la vam ben encertar!! Definitivament el millor lloc on hem estat en els ultims mesos....per 8 euros la nit teniem una habitacio neta com una patena, televisio per satel.lit, aigua calenta (primer cop en tota l’estada a Indonesia)...i un esmorzar ben complert: Pa i mermelada artesanals, un ou ferrat, te i cafe,i suc natural!!! Cada dia esperavem l’esmorzar amb candeletes!!! Jejeje!! :-)













Tambe es tipic de Tana Toraja el tipus de construccio de les seves cases, els “Tongkonans”, que tenen les teulades amb una forma molt caracteristica, com podeu veure a les fotos...





Primer vam estar visitant els poblets del sud de Rantepao, i el que ens va semblar mes guapo de tots es el poble de Kete’Kesu que esta nomes a 5 Km.




El poble esta format per uns 10 Tongkonans (cases tradicionals) i els seus graners d’arros, situats just al davant de les cases. Al costat esquerre de la foto hi ha les cases, i a la dreta els graners...

A les cases hi pengen banyes de bufals com a simbol de prestigi social... com mes banyes tenen, mes alta es la casta (aqui tambe fan servir el sistema de castes).

















Els Toraja tenen la creenca que es poden endur les seves possessions a l’altra vida, i enterren al seus morts dins de coves, en tombes tallades a la roca, o penjant els atauts en parets de roca o precipicis, per tal d’evitar que les tombes siguin saquejades. Aqui a Kete’Kesu hi ha varis exemples de tombes penjades a la roca i algunes dins d’una cova. Donat que son molt antigues i s’han anat fent malbe hi ha piles d’ossos i cranis per terra.

Una mica mes al sud es troba Lemo, un poble on, a mes de haver-hi alguns Tongkonans molt fotogenics....













...hi ha una paret de roca on hi ha varies tombes i els Tau-Tau, unes figures de fusta que simbolitzen les persones enterrades. Normalment els tau tau els fan a imatge de la persona morta, tot i que en aquest lloc tenen una fisonomia una mica estranya... alguns semblen “munyecos diabolicos”!!




A 18 Km al sud de Rantepao es troba Makale, la capital de Tana Toraja, on nomes hi vam fer una volteta i vam visitar el seu mercat...mireu com tenien als pobres porcs...hores i hores alla estesos amb una calor asfixiant!!





Tambe vam visitar varis poblets de la zona nord on les carreteres eren molt menys transitades i en molt mal estat. El poblet que ens va semblar mes bonic va ser Palawa, que es molt semblant a Kete’Kesu, tot i que molt menys visitat.






Per aqui, el nord, vam veure moltes plantacions d’arros i alguns paisatges realment preciosos...







Tambe vam visitar el poble de Lokomata,a 21km de Rantepao, on hi ha una roca inmensa amb moltissimes tombes cavades a la pedra...en vam contar mes de 70!!




Despres vam visitar les tombes del poble de Pana, on hi ha moltes tombes antigues cavades a una paret de roca...



...i tambe hi havia alguns arbres on s’hi enterraven bebes!!



Aqui vam pasar el nostre segon cap d’any fora de casa i, tot i que no vam fer gaire res especial mes que anar a sopar una sopa de noodles bonissima i anar a fer una cervesa, l’ambientillo era molt festiu i a diferencia de l’any passat al Nepal, es notava que era cap d’any!! Dos dies abans, i la nit de cap d’any especialment, era un no parar de coets i petards....mai haviem vist tants focs artificials, ni per St. Joan!!!