Des de Ho Chi Minh vam agafar un bus que ens duia directament a Phnom Pehn en nomes 6hores. El tramit per entrar a Cambotja va ser rapid i sencill, de seguida vam tenir el passaport segellat i vam poder continuar la marxa cap a Phnom Penh.
Phnom Penh es la capital de Cambotja amb aproximadament 1.5 milions d’habitants. Esta situada a la confluencia fluvial dels rius Mekong, Bassac i Tonle Sap, i ocupa gran part de la plana central del pais. La seva situacio geografica estrategica la converteix en un centre comercial important del Sud-Est Asiatic.
La ciutat esta estructurada en tres parts: la nord, una zona residencial per gent de diners; la sud o zona colonial francesa, on s’ubiquen bancs, ministeris, boulevards i edificis colonials; i el centre, amb mercats, paradetes de menjar, botigues i carrerons estrets....i es on s’hi troba la gran majoria d’hotels, restaurants, bars i zona de festa. En aquesta zona, continuament es veuen turistes (de certa edat) amb noies joves del pais...
Cambotja te un clima tropical monzonic, i sembla que hem enganxat de ple l’epoca de pluges ja que no hi ha un dia que ens en salvem :-/ Sembla matematic, cada dia al mati fa bo i molt de sol, i a mitja tarda o vespre cau una d’aigua que deixa els carrers mig inundats. :-(
La nostra primera impressio de la ciutat va ser molt bona, una ciutat relativament petita on es podia arribar a casi tot arreu a peu. La gent, a diferencia de Vietnam, semblava molt agradable, riallera i sempre disposada a ajudar-te....cosa, que s’agraeix i fa que es vegi tot amb mes bons ulls... ;-)
A diferncia del que hem vist ultimament, aqui es noten molt les diferencies socials, ja que contrasta la quantitat de gent que hi ha demanant pels carrers amb la gran quantitat de cotxes nous (4x4), majoritariament Lexus i Toyotas, que hi ha per tota la ciutat.
Phnom Penh mante el seu encant de l’era colonial i la tradicio khmer, i conserva importants tresors arquitectonics, religiosos i historics que recorden que hi va haver un temps en que la ciutat era considerada la “joia del Sud-Est d’Asia”. Destaquen el Palau Reial, la pagoda de plata, el museu nacional, el Wat Phnom...
El que ens va semblar mes interessant va ser la visita a Toul Sleng i els camps d’extermini (Choeung Ek) utilitzats per els Khmer rojos. Els regim dels Khmer rojos, va ser un moviment guerriller comunista sota la dictadura del seu lider Pol Pot. Aquest regim va implementar un dels models de restructuracio de la societat mes radicals i brutals del s.XX i va constituir el periode mes obscur de la historia de Cambotja..
Entre 1975 i 1979 la poblacio sencera (fins i tot gent gran, malalts i nens) de Phnom Penh i altres capitals provincials va ser portada per la forca a zones rurals per treballar el camp com a esclaus. Amb l’ideal de transformar el pais en una cooperativa agraria, un dels principals objectius de la dictadura era l’extermini dels intelectuals, mestres, escriptors, gent amb educacio i les seves families. Nomes el fet de portar ulleres era un simbol d’intel.ligencia, i per tan un crim castigat amb la mort.
Es va posar fi al regim quan en 1979 Vietnam va invair Cambotja i l’allibera dels Khmer. En els escassos 4 anys que va durar aquest "regim del terror" van ser assesinades uns 2 milions de persones.
MUSEU TOUL SLENG
El que era un institut d’ensenyament va ser transformat pel regim en una preso (S-21), que ben aviat es va convertir en el centre de detencio i tortura mes gran del pais. Els que no morien durant les tortures eren portats als camps d’extermini.
Les comparacions amb el regim dels nazis son inevitables, i igual que aquests, els Khmer guardaven un historial de tots els presoners que van passar per S-21, incloent fotografies i informes de les tortures i atrocitats.
Avui en dia aquesta preso esta oberta com a un museu on s’hi poden veure les cel.les d’empresonament, cambres i objectes de tortura i milers de fotografies documentant les brutalitats comeses.
CAMP D’EXTERMINI CHOEUNG EK
Molts dels detinguts i torturats a la preso S-21 van ser assesinats al camp d’extermini de Choeung Ek, i enterrats a fosses comunes. En 1980 moltes de les fosses comunes van ser ehxumandes i s’hi van trobar els cossos de 8985 persones, tot i aixi de les 129 fosses, 43 encara no han estat excavades.
La visita d’aquest camp et deixa el cor encongit, sobretot quan llegeixes explicacions del que feien per assessinar a la gent. Per exemple hi havia una fossa on s’hi havien trobat enterrades a mares amb els seus fills, una altra on hi havia 166 cossos decapitats....Es poden veure moltissimes fosses per terra, ossos i dents per tot arreu on camines...es ben impactant!!
En 1988 es va construir una estupa commemorativa on hi ha mes de 8000 cranis, ossos i robes de la gent exterminada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada