01/12-10 Bajawa (Flores, Indonesia)

DIA 345 – 348

De Ruteng, per evitar que ens passes el mateix altre cop, vam agafar un bus a les 6.30 del mati cap a Bajawa, i arribavem al migdia, bona hora per buscar allotjament. Tot i aixi, la primera nit vam tenir una sorpreseta i vam haver de fer una matanca de 27 “cucaratxots”...sort que les seguents nits ja no en quedava cap al niu...













Bajawa es un poble situat a 1100 metres d’altitut, rodejat de volcans, boscos i molts poblets tradicionals. Aqui, igual que a Ruteng tambe feia una temperatura fresqueta i plovia cada dia. Jope!!! aixo d’estar encongits despres de tants mesos de caloreta no ens senta massa be...i menys quan les dutxes tambe son d’aigua congelada!!! Grrrr!!! :-)













Aqui tambe hi ha un mercat d’aquells tan autoctons, on la gent dels poblets del entorns venen a vendre fruites, verdures i els Ikats (robes tradicionals). Es curios veure a totes les dones assegudes per terra, amb la boca plena i tenyida de vermell mastegant una mena de llavors envolicades amb una fulla i barrejada amb uns polvos blancs. Segons ens van dir, aixo que masteguen les col.loca una mica....i per aixo no es d’estranayr que cada cop que anavem al mercat fos un caxondeo!! Quines dones mes tremendes!! Alguna o altre sempre s’ens posava a parlar i acabavem tots rient!!













El millor era visitar el mercat de nit, quan totes les paradetes tenien una espelma per il.luminar, i les dones entre les boques vermelles, les rialles que feien sense dents, i la llum de les espelmes, semblaven totes bruixes!! Jeje!!







En aquest mercat tambe venien tabac local que liaven amb una mena de fulla de palmera, i aquest senyor, molt amablement, es va oferir a liar-nos-en un....



Un dels dies, despres de veure el Barca-Madrid (que jugaven a les nostres 4 del mati) a casa d’un autocton molt maco que vam coneixer, vam llogar una moto per visitar tots els entorns i varis pobles tradicionals que ens havien recomanat.



Primer de tot vam anar a visitar el Wawo Muda, un volca de 1753m que va entrar en erupcio al 2001 i va deixar varis petits llacs de color marronos a l’interior del seu crater. De cami ja vam passar per algun d’aquests poblets on la tota la gent que ens trobavem ens saludava molt amablement. :-) Per tot arreu la vegetacio era molt verda i frondosa, a mes vam trobar varis boscos de canyes de bambu inmenses.








Despres vam anar cap al sud direccio al poble de Bena, i pel cami (de carro) vam fer la primera parada al poble de Watumeze, un poble d’unes 20 cases situat sobre un costat del volca Inerie, des d’on les vistes eren espectaculars.






Vam continuar per la carretera fins al meravellos poble de Bena, que tot i haver-nos dit que era molt bonic, no esperavem trobar-nos una cosa aixi.



Bena es troba a 19 km de Bajawa en un dels costats del volca Inerie. Es un dels pobles Ngada mes tradicionals, on les cases tenen unes teulades molt altes fetes de palla. Totes les entrades de les cases estan decorades amb mandibules i banyes de bufals, que es un simbol de prosperitat familiar.




A mes, les cases estan aliniades en dues fileres, i enmig s’hi troben unes estructures megalitiques de pedra, ngadhus i bhagas (construccions de palla que simbolitzen els dos generes), i el cementiri del habitants del poble.







La gent d'aquest poblat es dedica a teixir ikats o a fer altres artesanies...




Com a curiositat en aquest poble, que sembla que hagi de tenir unes costums ben diferents, tambe son cristians tot i que es una barreja de cristianisme i animisme, i com a tal, tenen un petit santuari amb una mare de deu. Fins i tot els noms dels habitants ens son familiars, Maria, Josef, Julia, Constanca, Anastasia, Claudia...



Com que s’ens va posar a plore mentres visitavem el poblet, una noia i la seva iaia ens van convidar a un te i a seure amb elles fins que passes la pluja...mentres nosaltres observavem com jugaven a un joc tradicional. Quina gent mes maca!!




Despres de passar una bona estona en aquest poblet tan encantador, vam anar a visitar el poblet de Nage i el riu d’aigua calenta (o bullint) de color esmeralda. Guiats per dues nenes molt maques i timidetes vam arribar a la vora d’aquest riu cobert de vapor. Ens vam acostar i vam posar els dits a dins l’aigua...i cremava tan que no erem capacos de deixar-los ni dos segons seguits.




Ens va fer pena marxar d'aquest poble, Bajawa, per tot plegat!! La gent encantadora, els poblets que semblaven trets d'un reportatge de la tele, el mercat autocton i les seves senyores "entremaliades"...i les comilones que ens vam fotre a les paradetes de menjar que hi havia pels carrers...