L’Inle Lake esta situat entre les muntanyes de la provincia Shan, al mig de Myanamar, uns 660km al nord de Yangon. El llac fa 22km de llargada i uns 11 d’amplada, essent aixi el segon llac mes gran del pais i un dels quatre destins mes populars de Myanmar.
Eren les 3.30 del mati quan el bus ens venia a recollir a la guest house de Bagan per anar cap a Inle Lake, on arribavem 13 hores mes tard. El viatget va ser de tot menys comode...anavem en un bus ben ple, fins i tot hi havia gent asseguda al passadis i al sostre. El seients eren petits i estrets i anavem per una carretera que semblava un cami de cabres. Alla era impossible dormir...entre els bots, la calor i el poc espai el cami s’ens va fer etern....
Vam arribar a Nyaungshwe, un poble a 3.5 km al nord d’Inle Lake. Aquest acollidor poble serveix de base per explorar l’area del llac, i per tant hi ha varies guest houses i restaurants, pero amb un ambient molt mes relaxat i tranquil que Bagan. Hi ha varis temples i estupes, pero despres d’haver-ne vist tantes els ultims dies, no ens han quedat gaires ganes de visitar-ne mes.
Per visitar el llac Inle vam compartir una barca amb una parella txeca i un noi frances amb els que ja haviem coincidit varies vegades a Bagan. Entre els cinc vam triar quins llocs del llac voliem visitar, i aixi vam poder evitar una mica les botigues i les aglomeracions de turistes...
Repartits pels voltants i en el llac mateix hi ha un total de 18 pobles, ocupats majoritariament per l’etnia Intha amb una cultura i llengua diferent dels Shan. Com que el llac es poc profund, hi ha pobles sencers amb les cases construides damunt de pilars sobre l’aigua. Conectant tots aquests pobles hi ha molts canals, com si sigues Venecia pero a l’estil rural... :-) I la gent per anar a comprar o per anar a casa del vei han de moure’s amb canoa.
L’aigua del llac era molt clara...en alguns llocs era totalment transparent i tranquila de manera que tot s’hi reflexava com si fos un mirall, era precios!!!
Hi molts pescadors amb canoa pel llac, pero el realment curios es veure com remen amb el peu. Es situen drets a l’extrem posterior de la canoa i amb la cama agafen el rem, i aixi tenen les mans lliures per pescar...
Tot i no ser un llac massa gran, aqui s’hi troben 20 especies de cargol i 9 especies de peixos que no es troben enlloc mes en el mon.
Mentres anavem amb la barca vam veure molts horts flotants de flors i verdures, i com els pagesos treballaven els horts des de les canoes...tambe molt curios!!!
Cada dia de la setmana el mercat s’ubica en una poblet diferent, aquell dia el feien a Na Pam. La primera impressio va ser una mica decepcionant, semblava un mercat nomes per turistes, tot i que a la que ens hi vam endinsar una mica, ja vam trobar una part mes autoctona, amb els habitants de la zona venent verdures, fruites, roba i moltes altres coses per birmans.
Despres vam anar a visitar els tres tallers artesanals que nosaltres haviem triat. Primer vam parar a un taller on telaven robes fetes amb seda i amb els fils que extreien de les flors de lotus. Ja haviem vist varis telers, pero aquest era diferent...anaven trencant el tronc de la flor de lotus, i de cada petit tros en sortien uns filets molt prims, que la noia ajuntava per fer-los mes durs i despres els enrollava en un capdell.
En el segon taller hi feien puros, que el.laboraven manualment i amb ingredients naturals. Alguns purets els omplien amb una barreja d’especies dolces i fins i tot sucre i sal...i per tancar la fulla feien servir una pega feta amb arros. Ens van deixar probar un puret i estava bonissim, tenia un gust dolc barrejat amb regalecia...mmmmhhh!! Tan bo que la Lurdes casi es torna a enganxar despres de gairebe dos anys sense fumar!! :-)
I per ultim vam visitar el taller on treballaven el metall.
Vam acabar el dia molt satisfets i una mica sorpresos per la forma com viu la gent en aquesta part de Myanmar, pero sobretot per els recons preciosos i les vistes tan boniques que es veuen des del llac.
A part de visitar Nyaungshwe a peu, un altre dia vam llogar un parell de bicicletes per visitar els seus voltants.
Per molts camins i carreteres hem vist aquests bols de ceramica amb aigua i un got al costat, aixi tothom que passa pot beure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada