La forma mes facil de desplacar-se de Don Khong a Don Det es baixant en barca pel riu Mekong, aixi que a la guest house on ens allotjavem ens ho van organitzar. La barca la vam compartir amb 4 turistes mes, i va ser una hora i mitja baixant pel Mekong...d’allo mes entretingut!! els paisatges eren espectaculars i de no ser pel soroll del motor de la barca la sensacio de pau i tranquilitat era absoluta.
Don Det i Don Khon son dues illetes tropicals les quals estan plenes de camps d’arros, palmeres vorejant els bancs del riu i gent molt oberta i acostumada al turisme. Les dues illes estan unides per un pont i donat que son dos dels principals destins turistics, son les illes millor preparades per acollir a turistes dins de les 4000 illes.
Un cop a Don Det, buscar allotjament va ser ben facil ja que els molts bungalows que hi ha vorejant el Mekong es troben nomes als costats del sunset i del sunrise, es a dir, al est i a l’oest de la illa. Per cert, l’allotjament aqui es un dels mes barats en els que hem estat, tot i que tambe dels mes austers. D’entre els bungalows podies triar que estiguessin fets de canyes de bambu (2 euros), palla (1.5 euros) o fusta (3 euros) i tots estaven plens de forats per on podien entrar els mosquits, (mal rotllo si pensem que aquesta es una de les zones amb mes risc malaria) pero aixo si, tots venien equipats amb mosquiteres, i com no, amb lavabos compartits.
Per visitar les illes i veure el maxim possible en poc temps, vam llogar unes bicis i vam estar tot el dia voltant per les illes. L’interior de les illes es molt rural i les vistes mes comuns son: infinitat de camps de cultiu d’arros, bufals d’aigua rebossant-se en el fang, nens jugant al voltant del bestia i casetes de fusta.
Un altre cosa que vam tenir temps a veure va ser la Som Pha Mit Waterfall, una catarata no mes espectacular que algunes de les que hem vist fins ara, pero diferent, ja que l’aigua queia per molts llocs i semblava tallar la roca en el seu pas.
Don Det i Don Khon son igual o mes tranquiles que els dos ultims llocs on hem estat, i tot i haver-hi mes turistes, mantenen i transmeten un encant i una pau que fan que t’hi sentis be, llastima que no ens hi hem pogut quedar mes, ja que se’ns acaba el visat. :-( Pero be, almenys hem arribat fins a la part mes al sud de Laos, i ens ha servit per fer-nos-en una idea i aixi potser repetir algun dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada