Un dels dies vam agafar un d'aquells busos barats i tan atapaits i vam anar a visitar dues coves: la Mahendra caves i la Bats caves. La primera es una cova d'estalactites, que no valia massa la pena pk tothom les arrenca i gairebe no n'hi han. La segona, en canvi, va ser mes xula. Era una cova molt gran i estava plagada (milers) de ratpanats penjats del sostre. Era ben entretingut mirar-los mentre s'anaven movent i fent sorollets.
El dia seguent vam llogar una barqueta de rems per voltar pel llac i disfrutar del bon dia que feia. En comptes de llogar-la als llocs mes turistics, vam caminar una miqueta fins que vam trobar un home que en tenia nomes un parell, i ens la va llogar per menys de la meitat del que demanaven als altres llocs, es clar que aquest home no et deixava salva-vides...pero la veritat es que tampoc pensavem que ens calgues. Quina volteta mes relaxant!!!!
Un altre dia vam anar a un camp de refugiats tibeta, a on fan catifes, bosses i moneders a ma. Vam poder visitar els tallers i fins i tot ens van deixar probar els tel.lers manuals, aixo si, a canvi d'un donatiu!! ;-)
Avui hem anat a visitar la Vall de Pashkel, esta a una hora i pico amb bus de la vall de Pokhara. El millor de la sortida ha estat l'experiencia amb bus, que cada dia es supera. A l'anada el bus estava reple i ens ha tocat seure als recolzabracos dels seients. Pero a la tornada ja ha estat el "no va mas"!!! Quan hem parat el bus per entrar ja no hi cabia ningu. Gent asseguda al passadis, bosses per terra, les cares i els ales de la gent enganxats, varies iaies vomitant (una d'elles ajeguda a terra entre els dos), sense espai ni per posar els peus a terra sense trepitjar a ningu i agafant-nos alla on podiem...i tot aixo en una carretera de curves i bots!! I sent el centre de totes les mirades per ser els unics turistes.
Dema sera l'ultim dia a Pokhara, ja que dema passat anem cap a Lumbini i despres Sunauli, per creuar la frontera de la India. Aixi que no sabem quan podrem tornar a escriure, pero ja us posarem al dia a la que poguem.
Un peto i una abracada a tothom!!!
Hola Albertitu i Lu!!!! Que xulo!. Deixarem de llegir-vos perquè a aquest pas deixarem la feina, agafarem l'Ona en una motxila i anirema a veure-us. Qué xulo!! Ens fa reviure sensacions i records que t'omplen i que no s'obliden mai. Gaudiu-ne i seguiu escrivint que nosaltres des d'aquí us acompanyem. Un petonàs molt fort i una abraçada enorme.
ResponEliminaP.D. A l'Ona també li ensenyem les fotos i us reconeix!! De fet, també li pregunto "de qui és aquest cotxe? i diu "Abet".
Nois, hem teniu flipat perdut, quines vivències nanus!!! veig que us va força be, com podeu comprobar vaig una mica enrederit al vostre blog, estem a 23/02 i encara vaig pel gener... es que si no m´haureu de pagar part del sou a aquest pas.... donç res nois que continuéu igual de be... aaaah i foteu-vos un banyet al Ganges a la meva salut, jajajajajaj!!!!
ResponEliminaP.D. Per cert Albert, mamón, les ulleres que portes hem sonen.... jajajajja!!!!
Hola Albert y Lourdes!!! Estem l'Elena i jo veint el bloc i estem bocavadats! Estem super contents de que les coses us vagin tant be. Ja son molts mesos sense veurens però sapiguer que esteu tant be i que esteu visquent la major aventura de la vostres vides ens fa sentir molt alegres! Nosaltres molt liats amb les feienes corresponents,jo viatjan amunt i avall i l'Elena amb molta feina i molt contenta amb la seva petita empresa de disseny gràfic . Tenim moltes ganes de tornar a veure-us però podem esperar una miqueta més :)
ResponEliminaUna abraçada molt forta a tots dos!
Ruymán i Elena