Avui hem comencat el dia esmorzant amb unes mexicanes que vam coneixer a l'embaixada de la India (la mare, l'Alma i les seves dues filles, Jaqui i Graciela). L'Alma fa 3 anys que treballa a un orfanat a Calcuta i ens van estar explicant moltes histories. Ens hem fet molt amb elles, i no descartem anar-les a visitar. (Les podeu veure a la foto).
En principi avui es el nostre ultim dia a Kathmandu pero hem anat a demanar el visat per la India i hem de tornar a recollir-lo d'aqui una setmana, el 5 de gener. Aixi doncs, hem decidit marxar aquesta setmana cap al sud del Nepal, la zona del Terai i on hi ha el Parc Nacional de Chitwan. A totes les agencies de viatges ofereixen uns pacs amb diferents activitats per visitar el parc. Tot plegat ens ha semblat massa turistic i preparat a part de car...aixi que ens hem decidit a probar per la nostra compte. Aixi que dema marxem cap alla!!
Com a despedida de Kathmandu, el botiguer i la seva familia ens han convidat a sopar a casa seva. La dona i la filla es deuen haver passat tota la tarda a la cuina perque el menjar era molt elaborat, era com si ens haguessin preparat una degustacio de plats tipics dels que no recordem el nom (nomes el Dhal Bat). Us posem varies fotos del soparet acollidor. En altres ocasions ens han convidat a beure te pero el dia del sopar ens va sorprendre molt i fins i tot ens va fer sentir una mica incomodes el fet que en comptes de menjat tots junts, nomes vam seure a menjar l'home i nosaltres, mentres que la filla i la dona ens servien el menjar i el te i ens observaven encuriosides per si ens agradava tot el que havien cuinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada