23/01/10 - VARANASI (India)

DIA 30-35

Vam sortir de Pokhara el dia 15 direccio Sonauli, poble fronterer amb la India. Com ja comenca a ser costum les 6 hores es van transformar en 10 hores. Com ja us haviem comentat per aquestes carreteres hi ha accidents sovint i aquest cop ens va tocar a nosaltres. ENs vam despertar amb un catacrock i soroll de vidres, i la nostra primera reaccio va ser mirar si encara estavem sobre la carretera o haviem caigut per algun barranc. Quin mal rollo!!!! Ens haviem rossat amb un camio, aparentment el nostre autobus adelantava i no va tenir temps per tornar al costat esquerre. Per sort el bus no va ser gaire danyat i vam poder continuar...

Vam fer nit a Sonauli i l'endema vam anar d'excursio a Lumbini, el poble on va neixer Buddha. El poble en si no era res especial tret dels temples construits recentment al voltant del lloc on va neixer.













Aquest mateix dia per la tarda vam entrar a la india creuent la frontera entre Nepal i la India a peu pel poble de Sonauli. Ens ho imaginavem com un llarg i complicat tramit amb inspeccio de motxilla i tot, pero va acabar sent una cosa ben senzilla. Amb dos segells al passaport va estar tot fet!!















Des de la frontera vam agafar un bus fins a Gorakhpur(3 hores), una ciutat de pas cami de Varanasi (Benares). Vam ser-hi menys de 24 hores, pero ja vam notar la diferencia en la quantitat de gent als carrers, vaques i transit...Pero especialment la forma en que ens mirava la gent. Tot i venir ben conscienciats i preparats la gent ens va semblar menys pesada del que ens havien dit.














Despres de dos intents fallits per reservar el bitllet de tren (sembla que a la India tot es mes complicat) vam decidir un bus fins a Varanasi per no esperar el tren de l'endema. Despres d'una odissea de viatge amb bus (fred, molta boira, els bots de les carreteres, sense parar per anar al wc,...) i haver estat unes 20 hores amb autobus en els ultims 3 dies vam arribar a Varanasi a les 11.30 de la nit. Vaya hores!!! Sense llum, boira i poca gent pels carrers i carregats com mules vam agafar el primer hotel que vam veure (el mes car fins ara amb diferencia, 20 euros!!). Aixo si, era un hotel de luxe, fins i tot amb un cambrer que estava a sobre nostre per si necessitavem qualsevol cosa. Un bon lloc per recuperar-nos dels viatges...

L'endema ja vam buscar allotjament per la part antiga, un laberint de carrerons estrets vorejant el Ganges, just darrere del Ghat principal (dasaswamedh ghat). Es dificil descriure amb poques paraules la magia que despren Varanasi. Varanasi es la ciutat de Shiva i un dels llocs mes sagrats de la India, on els peregrins hinduistes venen al Ganges a netejar els seus pecats, a cremar els seus familiars i amics, o simplement a esperar a morir.




La vida espiritual de Varanasi es concentra al voltant del Ganges. Al llarg del Ganges hi ha tot d'escalinates que porten fins al riu. Aquestes estan dividides en Ghats. Alguns d'aquests Ghats pertanyen a maharajas, on hi tenen edificis on vindran a morir-se per ser cremats al voltant del riu.















La majoria dels Ghats son utilitzats per dutxar-se, rentar la roba i banyar-se per purificar els pecats, entre altres coses.....
















Pero tambe hi ha varis Ghats que son utilitzats per cremar els cossos en public...no cal dir que impressiona forca, especialment de nit. Els dos principals crematoris son els de Manikarnika i Harishandra. En el principal, el Manikarnika, es cremen diariament de 200 a 300 cossos. Segons la casta de la persona morta sera cremada mes lluny o mes a la vora del riu (com mes baixa la casta mes a la vora del riu). Els cossos son cremats durant tres hores i despres les cendres son avocades al riu. Hi ha 5 tipus de cossos que no son incinerats i son llencats directament al riu lligats a una pedra perque quedin submergits al fons: Aquests son els nens menors de 10 anys, dones embarassades, leprosos, els mossegats per cobra i els "homes sagrats" o sacerdots. Tots els cossos s'encenen amb brases del foc etern que ha estat ences des de fa 3500 anys.
Sembla mentida que puguis precenciar un ritual tan antic i important per a ells. Es tan impactant veure els cossos cremar a poc metres de distancia. A diferencia del que pensavem no vam sentir olors fortes ni desagradables (ens van comentar que amics i familiars donen incens i polvos en forma de donatius per eliminar les males olors).















Un altre exemple de l'espiritualitat de Varanasi i la presencia de la religio en la vida de les persones es la cerimonia que es celebra diariament en el Ghat principal (dasaswamedh ghat) en el que es fan ofrenes (puja) als deus i al riu Ganges. Es sobtant la gran devocio i la forma com la gent ho viu i participa en la ceremonia. Es molt vistos veure a la gent seguint la cerimonia aplaudint, cridant, aixecant els bracos...acompanyat de la quantitat de colors dels vestits de la gent. Es tan guapo i tan autentic que hem repetit varis dies.















Casualment aquests ultims tres dies hem coincidit amb un festival. La gent jove (nomes nois) venerava la deesa dels estudiants i el tercer dia passejaven les figures de les deeses per la ciutat (amb musica a tota pastilla i tothom ballant...semblava Bollywood en directe!! una canya!! jejeje!!!) i despres les tiraven al Ganges des de les barques. Es una passada la devocio que tenen i com s'impliquen en temes religiosos.















Sembla mentida que tot i ser un riu tan sagrat per ells (l'anomenen la Gran Mare) hi avoquin tantes coses, ja que a part de les cendres, els cossos, les espelmes amb la ceramica, flors, figures de verges i demes ofrenes...tambe hi hem vist gossos morts i moltes escombraries. Es tal el punt de contaminacio del riu que l'aigua es septica (no conte oxigen dissolt) i segons la guia perque l'aigua no sigui perjudicial per banyar-s'hi ha de tenir menys de 500 bacteries per 100ml d'aigua, mentre que l'aigua del Ganges conte 1,5milions d'aquestes bacteries per 100ml. Es xocant si pensem que 400 milions de persones viuen al llarg del curs del riu fent us d'aquesta aigua. Bueno...tot i aixo sembla que a ells no els hi passa res!!! ;-)

Despres de rebutjar 50mil rickshaws (taxis de 3 rodes a pedals) oferint-nos tours per la ciutat per visitar els temples, finalment hi vam accedir, i per la nostra sorpresa vam veure alguns temples ben bonics, aixo si, amb els peus congelats per haver de descalcar-nos per entrar als temples.














Avui a la nit agafem el tren a les 12.30 cap a Delhi, 12 hores de tren.....sera la nostra primera experiencia amb tren...a veure com va!!!!