Despres de llogar la moto, lligar l’equipatge i comprar les ultimes provisions pel viatge (pel que pugues passar jeje!!) el mes dificil va ser sortir de Hanoi en la direccio correcte per la que haviem d’anar. De fet, ens va costar mes d’una hora trobar el cami i vam haver de preguntar varies vegades...no es d’estranyar que a la botiga de lloguer de motos ens oferissin acompanyar-nos fins les afores de la ciutat, aixo si...per 8$, aixi que obviament vam optar per fer-ho tot sols que preguntant s’arriba a tot arreu!!
A mesura que ens vam anar allunyant de Hanoi, tot i que la circulacio era lenta, cada cop era mes facil circular perque hi havia menys transit, aixo si, les carreteres anaven empitjorant. Aqui a Vietnam, com a molts paisos d’Asia, la llei de la carretera es la del mes fort, aixi que busos i camions son els amos i els demes s’han d’apartar o passar per on puguin...per tant ens hi hurem d’acostumar i fer-nos veure a cop de botzina com fa tothom!!
De cami vam anar fent algunes parades per referescar-nos (feia una calor insoportable), descansar i fer algunes fotos pero sense entretindre’ns massa ja que haviem sortit una mica tard i voliem arribar a Mai Chau abans que es fes fosc.
Mai Chau es un poblet molt tranquil i bonic, situat en una vall envoltada de camps d’arros i montanyetes punxagudes, i esta habitat principalment per la etnia “White Thai”. Donada la seva proximitat a Hanoi, la zona de Mai Chau encara rep turistes que venen en excursions d’un dia, tot i que nosaltres nomes vam veure tres parelles en el temps que hi vam estar.
Al llarg del cami vam anar veient molts poblets i paisatges ben xulos, pero vam trobar especialment bonic Mai Chau i els seus entorns, sobretot quan baixavem amb moto per una muntanya desde on es tenien unes vistes privilegiades de tota la vall.
Nomes arribar a Mai Chau, quan encara no haviem comencat a buscar un lloc per allotjar-nos, se’ns va posar una moto al costat per la carretera i ens va oferir quedar-nos a casa seva a dormir. Despres d’acordar el preu vam anar a veure casa seva, i la seva familia ens va semblar molt simpatica i acollidora. La casa es trobava al costat mateix de Mai Chau, en un petit poblet anomenat Pom Coong. Com que haviem llegit a la guia que en aquesta vall s’oferien “homestays” ja veniem predisposats a probar alguna cosa diferent que no fossin ni hotels ni guesthouses, i despres de veure una gent tant encantadora no vam dubtar en quedar-nos-hi.
L’experiencia no podia haver anat millor...molt atents ens van preparar el llit, la mosquitera i un sopar per llepar-se els dits. Com que aquell vespre va fer una tormenta de “cal deu” vam deixar la visita als poblets dels voltants pel dia seguent i vam anar a dormir despres del sopar tant romantic que ens van preparar.
L’endema a primera hora vam anar a visitar aquest petit poblet en el que moltes de les cases tenien el seu propi teler i feien chals, bufandes i altres peces que venien als turistes desde les seves mateixes cases.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada