Despres de les 4000 illes, tot i estar tan a la vora de Cambotja, vam decidir visitar primer Vietnam. Per entrar a vietnam voliem fer-ho per la frontera de Lao Bao, aixi que vam haver de pujar fins a Savannaket. Primer de tot vam haver d’agafar un bus d’aquells locals (songthaews) fins a Pakxe. El Songthaew anava carregat de gent i bestiar fins al capdemunt. Aquest cop, a mes de gallines, hi havia peixos, llangardaixos i tortugues en bosses per terra, aixi que a mes de la incomoditat de tenir els peus i cames del costat enganxats, tambe teniem alguns d’aquests animalons movent-se i intentant pujar-te pels peus. Com que ens veien molt encuriosits amb aquests animals, ens van deixar ben clar que eren ben bons fets a la barbacoa....tortugues a la barbacoa?? Eng?? Be, tampoc es d’estranyar despres de veure rates, rat-panats i demes als mercats!! Aquest es un dels llangardaixos que hi havia per terra, gens petit per cert!!
Un cop vam arribar a Pakxe vam agafar un altre bus (aquest cop un de normal) durant 5 hores fins a Savannaket, on vam fer nit per l’endema agafar un altre bus pel mati direccio a Lao Bao, frontera amb Vietnam.
L’endema vam agafar un tuk-tuk fins l’estacio de busos principal, des d’on vam agafar un bus cap a Dong Ha (Vietnam) i en questio de 5 hores vam ser a la frontera. Aquest cop per creuar vam haver de passar mes tramits dels esperats, amb presa de temperatura corporal i tot.
En el bus a part de vietnamites nomes hi havia dos americans i nosaltres, aixi que un cop vam passar tots els tramits el bus sencer ens esperava impacientment per marxar. Si tanta pressa tenien, ens podien haver deixat passar els primers, ja que ells no havien de fer ni una quarta part dels tramits i ben aviat van acabar....
Nomes creuar la frontera ja es nota que les carreteres estan molt mes concorregudes i en bon estat, res a veure amb Laos!! Amb el que tambe vam veure molta diferencia es amb l’estil de construccio de les cases, que majoritariament son de totxo i ciment.
Tot i que vam pagar el bitllet de bus fins a Dong Ha, al arribar-hi i veure que no hi havia massa res, vam decidir continuar fins la ultima parada: Hue, una de les ciutats que ja teniem pensat visitar. Ja ens va anar be canviar els plans a ultima hora ja que ningu se’n va adonar i no ens vam cobrar la diferencia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada