Veient que portavem dos dies i encara no estavem ni a mig cami per arribar a Sa Pa, vam decidir sortir abans i estar-nos mes hores a la carretera per fer un tiron mes llarg que els altres dies. Ens vam proposar arribar fins a Muong Lai (280km) en comptes de parar a Dien Bien Phu (180km).
Les carreteres ja semblaven pitjors desde que vam sortir de Son La, i encara van anar empitjorant a mesura que anavem avancant. Tot i que els paisatges cada cop semblaven superar-se i eren, sense cap dubte, uns dels millors que hem vist en el nostre viatge fins ara, la carretera estava plena de curves i sovint trobavem sots, sorra i esllevissades aixi que la circulacio es feia lenta. Gran part del cami va ser travessant muntanyes amb algunes pujades ben pronunciades on la moto ni tirava...sort que despres venia la baixada!! Moltes estones pregavem perque la moto no s’espatlles alla enmig de les muntanyes, ja que de vegades passava molt de rato fins que veiem a alguna moto o algun poblet.
Pel cami vam anar fent parades per descansar el trassero i comprar begudes a les paradetes a peu de carretera, a mes d’anar parant per fer alguna foto. La gent semblava molt simpatica i de seguida ens somreien o saludaven, a mes de mirar-nos molt encuriosits i algo extranyats de veure’ns per alla.
Sobre les 4 de la tarda vam arribar a Dien Bien Phu, capital d’aquesta provincia, i tot i haver tardat mes del que esperavem en arribar-hi, vam pensar que encara ens quedaven unes 3 hores de llum, que ens semblava temps suficient per a fer els 100 km que ens havien dit que quedaven fins a Muong Lai. Aixi que despres de devorar una sopa bonissima de noodles amb tofu, vedella i vegetals no vam dubtat en pujar a la moto i continuar el nostre cami....es clar, que amb l’estomac ple tot es veu mes clar!!
A pocs km de Dien Bien Phu la carretera va comencar a ser de lo pitjor, a estones no hi havia ni asfalt, i sovint paravem a preguntar direccions perque ens semblava mentida que allo fos una carretera principal...i quan hi havia asfalt aquest estava en un estat lamentable, i aixo nomes era un petit avanc del que ens esperava fins arribar al nostre desti.
Passant per una carretera en aquests estat i plena de curves se’ns va anar fent tard, i finalment quan ens quedaven els ultims 15 km ja va ser el colmo. La carretera va desapareixer per convertirse en un cami ple de fang, basses i roderes, per on constantment haviem de triar i pensar per on passar, i sovint fer equilibris al passar pels bassals. Que pesat!!
Despres de fer uns quants km, el cami es va transformar en un caos de fang, aigua, unes roderes que arribaven a les estriveres i “chavoles”....per enlloc es veia res semblant a un poble, s’estava fent fosc i la moto en reserva!! :-/ Estavem al.lucinant, no teniem gens clar com acabariem el dia i per alla no tenia pinta d’haver-hi allotjament...en fi, tot plegat no pintava gens be i ens comencava a preocupar!! Per si tot aixo fos poc, en varies ocasions alguns gossos sortien darrera nostre bordant enrabiats,...i amb tot el fang tampoc podiem deixar-los enrera, aixi que haviem de parar-nos per espantar-los amb quatre crits i alguna pedra que vam arreplegar!! Quina mala estona que vam passar!!
Sort que preguntant i amb el llenguatge universal de les senyes s’arriba a tot arreu!! Un cop vam poder omplir el diposit de la moto ho vam veure tot mes clar i, tot i que els 5 km que ens van dir que hi havia fins l’unic allotjament de la zona, no es presentaven facils enmig d’una foscor absoluta, nomes ens faltava un ultim esforc!!
Per fi, despres de preguntar varies vegades mes, vam arribar a un hotelillo de mala mort en el que si ens haguessin cobrat 50 euros la nit, els haguessim pagat ben contents (per sort nomes en van ser 10)!! :-) Rebentats i amb fang fins les orelles ens vam dutxar, sopar i fins i tot vam poder veure la final de la copa del mon...
Tot i que la guia deia que el cami era dolent i dificil, aixo era massa, no ens imaginavem trobar el cami en aquestes condicions..., evidenment alguna cosa extranya hi havia!! A l’hotel ens van dir que estaven construint una pressa i movent tot el poble a un altre lloc!! amb rao estava tot com estava i ple de “chavoles”. El pitjor de tot es que tambe ens van dir que un tros del cami que continuava en la direccio que haviem d’anar a l’endema estaria igual o pitjor...aixi que semblava que l’endema tindriem mes del mateix, ja veurem que ens trobem!!
Ostres Albert... m'estic enganxant al vostre viatge... tela no?? quina passada...!! vaig a continuar amb l'odissea!! petonassos!! ^o^ Ah... sóc la Laia (Pujol!! jejej...)
ResponElimina